La cerimònia d'homenatge i reconeixement als exconsellers va evidenciar un fet que explica, millor que cap altra, la singularitat política a casa nostra, basada en una identitat andorrana que sortint de les pròpies arrels locals està configurant una idea d'Estat modern. Aquest sentiment es podria percebre caminant pel túnel que uneix la històrica Casa de la Vall amb el nou edifici del Consell General. Es diria que és el túnel del temps, de tots els temps viscuts, que ens transporta de l'Andorra d'identitat històrica a la de la modernitat. Cordó umbilical que alimenta en un i altre sentit i dóna contingut al moment actual que estem vivint, nodrint de les essències permanents allò que ara necessitem per tirar endavant un país lliure, democràtic, modern, per tant prosper i feliç.

La germandat viscuda entre tots els components que han passat pels diferents Consells Generals quedava evidenciada, amb aquest desig amical de tots amb tots, amb independència de tendències i ideologies. Al Consell General, al llarg dels temps, han estat homes i dones amb una idea personal i definitòria de què fer política al Principat era assumir una obligació col·lectiva. La feina feta està a la vista i la que ha quedat pendent també. El voluntarisme ha existit i també el personalisme que, inexorablement, ha decantat moltes decisions en un i altre sentit.

Ara l'Andorra de la modernitat ha de ser diferent, perquè els condicionants ja no estan marcats per les circumstàncies només interiors, sinó per unes exigències exteriors que marquen excepcionalitats en la vida de tots els pobles. Dins de la nostra petitesa hauríem de saber guardar allò que ens defineix, perquè és el que ens ajudarà a tirar endavant, sempre i quan el passat no ofegui el present.

L'exemple més remarcable de la jornada viscuda ahir en l'acte d'homenatge va ser el que tots els consellers eren una pinya, però amb fruits i volums diferents. Com ha de ser. En el seu moment uns van saber donar el sí i altres el no, però tots conjuntament van treballar per una pàtria que ahir els agermanava.

Davant el trist espectacle de la política que s'ofereix per tots els racons del món, aquestes vivències ens fan creure en el futur de tots, que només es pot aconseguir amb una feina col·lectiva.

La lliçó que vam gaudir recordava, actualitzant la frase al moment actual i a casa nostra, aquella d'Azaña quan va dir: «Catalans, ¡Catalunya! Nosaltres refermem el concepte cridant en els moments actuals: «Andorrans, ¡Andorra!»

Per a més informació consulti l'edició en paper.