Fa temps que responsables polítics, empresaris turístics i comerciants diuen que cal diversificar l'oferta, que el turisme del Principat no es pot basar únicament en la neu i les compres –entre altres motius, perquè la temporada d'hivern és cada vegada més irregular i perquè el diferencial de preus respecte als països veïns s'escurça inexorablement. Però tal com passa en tantes altres coses, les paraules no es corresponen necessàriament amb els fets.

De vegades, sembla que diversificar l'oferta signifiqui només que Vallnord, Grandvalira i Naturlandia ampliïn les seves activitats d'estiu. Golf, kàrting, bicicleta de descens, tir amb arc... Com més, millor.

És de justícia reconèixer que, tant des del Govern com des dels comuns, s'han fet i s'estan fent esforços per promocionar també aquell turisme que no paga entrada –per anomenar-lo d'alguna manera– però que igualment acaba aportant ingressos. Perquè, és clar, l'excursionista, poc o molt, acaba consumint i, a més, si queda content amb el país, l'entorn i els serveis que ofereix, el més probable és que en faci propaganda. Al capdavall, no hi ha millor publicitat que el boca-orella.

La qüestió és quina inversió inicial estem disposats a fer. Perquè consolidar una marca Andorra que reculli alguna cosa més que les pistes d'esquí, els carrers comercials i els centres termals requereix temps i diners –dos béns que escassegen, especialment en el context actual.

Aquest estiu s'engegarà una prova pilot als museus nacionals, que obriran més hores cada dia, tots els dies de la setmana. Alguns tenien molt clar que els turistes no es poden trobar les botigues tancades un diumenge a la tarda, però aparentment no els preocupava –o no amb la mateixa intensitat, a jutjar per la falta de campanyes reivindicatives en aquest sentit– que els museus no obrin absolutament cap tarda de diumenge.

El que seria desitjable és que, en última instància, tota l'estructura horària sigui coherent. És a dir, i per posar un exemple, si el turista va un diumenge a Pal, estaria bé que pogués anar a visitar el Centre d'Interpretació del Romànic havent dinat. ¡I sobretot –diran alguns– que quan arribi a Andorra la Vella es trobi obertes les botigues!

Obrir més hores els museus implica contractar algun treballador més –el mateix que hauran de fer els comerços si espremen al màxim els marges que els donarà la nova llei. Ampliar horaris, en el seu conjunt, suposa revisar serveis com ara els autobusos, les escoles bressol, etcètera, etcètera. Perquè, a banda de pensar en els visitants, s'haurà de pensar també en els treballadors. Tot té un cost. Ara cal saber si el país, com qualsevol emprenedor, està disposat a arriscar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.