La vida és un cara o creu, llum o foscor, blanc o negre, bondat o maldat permanent. De tots nosaltres depèn aconseguir la part positiva i arraconar la negativa. Però no sempre s'aconsegueix i massa vegades l'opacitat de tot allò que és negatiu impedeix valorar el positiu. A casa nostra i cara a l'exterior massa vegades som tema d'actualitat, no precisament pel rostre amable de la bondat, sinó més aviat pel semblant de les coses mal fetes. Això implica tenir una imatge gens real que els mitjans de comunicació exteriors es dediquen a engrandir amb excés. Si analitzem les informacions aparegudes en els últims mesos, es veurà que guanya el negatiu sobre el positiu. Sent conscients del fet hauríem de tenir la preocupació de poder evitar el mateix.

L'operació Cursa sobre venda de productes dopants en una farmàcia del Principat és el darrer dels exemples. Partint de la certesa de la notícia la reacció hauria estat, per part nostra, demostrar com la Policia andorrana ha estat a l'alçada de les circumstàncies cooperant, des de el primer moment, en la resolució del cas amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Així va quedar palès en la roda de premsa conjunta feta pels comandaments policials respectius. Això vol dir que a casa nostra la llei es compleix i la persecució del delicte també. Aquesta figura positiva dels fets és el que hem de saber defensar. Malgrat tot, no podem evitar que el delicte tingués un origen a casa nostra i una culminació amb esportistes veïns del sud. Lamentem el fet i felicitem per una operació que ha estat brillant. Però no podem deixar de comentar que les reaccions del sector afectat sigui tan opac com fins ara. No conèixer els fets pot ser cert, però manifestar-se en contra dels mateixos pensem que és l'adequat, i mirar de què no es tornin a produir del tot punt necessari. La deontologia professional ha de servir per situar a cada professional en el seu lloc, per impedir que uns pocs taquin a la majoria.

El corporativisme que oculta i no mostra la realitat és malaltís i sempre acaba provocant perjudicis generals. Davant el que no és just hem de saber expressar el nostre clar posicionament. Només així impedim que es crei la mala imatge de la que parlàvem a l'inici del nostre comentari. Posem aquest exemple, però podríem citar-ne d'altres produïts en el mateix període de temps, per exemple el silenci del Consell Superior de la Justícia, ja fa temps, sobre el fet que ha portat a la renúncia del magistrat Lluís Saura,encara no confirmada a nivell oficial, però si subterràniament, com acostuma a passar i sense que, a la vegada el Col·legi d'Advocats no doni cap resposta, quan ho fa en altres temes. A més transparència, millor imatge i cap recel. Creiem que aquest és el camí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.