El congrés del PS de fa uns dies tenia unes connotacions molt definides pel propi desenvolupament del partit en la darrera dècada. Es pot dir que el resultat final era bastant previsible, donades les circumstàncies que estem vivint. Es poden buscar totes les escletxes que es vulguin, però la seva personalitat continua sent bastant diàfana per a un mínim observador polític.

No es podria dir el mateix del congrés de DA, nascut d'un procés integrador que agrupa tendències polítiques diverses i sobretot un sentiment identitari basat en la força local, però que intenta superar aquests límits per aconseguir una idea nacional de país. Escrivim aquest comentari editorial abans del propi congrés. Els resultats obligaran a noves acotacions, necessàries i en alguns casos imprescindibles, si de veritat es vol crear un autèntic cos nacional sorgit de les arrels parroquials.

Es necessita aconseguir una possessió col·lectiva d'una mentalitat que sigui més oberta i receptiva per facilitar un clima que pressioni a l'adopció de mesures que facin possible un país modern, obert als corrents legislatius avançats, és la meta que hauria d'aconseguir el grup polític –encara no partit– que governa majoritàriament en el Govern del Principat.

Creiem que els seus líders desitgen tenir com a base la pluralitat, però no l'uniformisme històric amb el seu corresponent vel ideològic que pot ocultar especificitats històriques i a la vegada les del present. Agermanar una idea col·lectiva de país obliga a una nova visió de les qüestions locals.

El Principat necessita la singularitat local nacional que imposa el posicionament de l'entorn sociopolític actual. Fins a quin punt poden funcionar uns mecanismes polítics en un escenari conflictiu quant a la divisió territorial és el punt d'estudi que ha de tenir el primer pas per a l'assentament d'un autèntic partit polític.

Ens trobem davant una comunitat de caràcter nacionalista en el que l'interclassisme no es troba equilibrat. La conservació d'identitat no implica el manteniment inalterable de les característiques sociopolítiques actuals. Aquest és el segon gran pas que s'ha de poder donar

Finalment l'hegemonia del sentiment identitari cada vegada es desplaçarà més al terreny ideològic. Es tracta de treballar per un país que sigui el de tots amb unes arrels comunals que han de poder ser intercanviables en la seva praxis política. Una majoria tan absoluta obliga a un plantejament col·lectiu el més ampli possible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.