Insistíem fa uns dies en la necessitat de saber interpretar el moment en que vivim i a la vegada administrar els temps que ens venen marcats per les circumstàncies. És important valorar i utilitzar aquests clima de voluntat de canvi i consens que es respira.

L'Executiu, sense pauses i també sense preses, va marcant camins a seguir. Primer a través d'una política de comunicació, no igual per a tots, que facilita l'intercanvi d'idees i la percepció de que les coses s'estan movent. Després amb deliberació i aprovació de mesures a nivells de Consell de Ministres per a ser debatudes en el Consell General. Finalment amb la reforma de lleis o creació de noves, que possibilitin una millor i major facilitat perquè sigui mes fàcil l'Administració pública.

Al costat de tots aquests elements que considerem positius, ens creiem en la necessitat de recordar que els canvis han de ser perquè la reforma sigui eficaç. No es tracta de variar alguna cosa perquè tot continuï igual. Aquest és un pecat en el que podríem caure inconscientment i del que cal que estem en alerta permanent.

Matisàvem en jornades anteriors que la reforma de la llei del sòl tenia que ajudar a una major projecció econòmica en el sector de les obres, però que en cap moment pot ser un colador en el que tot passi, sinó únicament allò que és necessari pera l'interès general.

Avui tenim que advertir d'un fenomen semblant en els sistemes de comptabilitat. Facilitats totes les que siguin necessàries, però rigor també. Si a un assalariat se l'investiga al mínim el seu sou, a un empresari ha de ser el mateix.

El Pla comptable està en vigor des de l'any 2007 i no es compleix com cal esperar en aquests moments. No es pot donar l'excusa de l'ignorància com s'ha de fer, perquè tenim elements de correcció perquè no sigui així. Sense un pla comptable no pot existir una política fiscal adequada i passar de declarar dels 600.000 a 250.000 euros és una diferència tan gran que convindrà debatre.

Perquè el que interessa és que es pagui, però que sigui el just i equilibrat. L'escassa cultura fiscal que patim s'ha d'anar canviant davant l'exigència dels nous temps globalitzadors que vivim.

Busquem el màxim de màniga ampla, però sempre dins de les coordenades de justícia i equitat. De no ser així la reforma serà sempre dubtosa i els seus resultats no seran els que necessita el país, malgrat que puguin acontentar a uns sectors concrets.

Un factor favorable que tenim al país és la bondat fiscal. La tenim que saber usar, però sense abusar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.