Una vegada el malestar es transforma en indignació –i això passa en tots els ordres de la vida pública– ja només resta el que sempre és el més difícil: transformar aquest sentiment en una política. Alguns pensen que això mai es possible perquè la indignació només genera frustració. Aquest fenomen es dóna molt en els partits polítics després d'unes eleccions. Qui perd ho voldria canviar tot i qui guanya si no sap encarar el futur pot acabar morint d'èxit.

El PS ara mateix té un debat intern que és intens, necessari i saludable. La seva derrota és notòria i malgrat que sempre es poden explicar les causes, la realitat la marquen els esdeveniments. Es necessita no una refundació, perquè no pensem que la ideologia es pugui canviar a cada moment, sinó la deguda orientació del que es defensa amb la realitat que ens envolta. El que es necessita és reanimar la democràcia interna. No a base de tallar caps –malgrat que cadascú ha de saber estar en el seu lloc i seguir les propostes que resultin del congrés– sinó d'adequar ideologia i praxis política als moments que s'estan vivint. No es poden veure només els atacs exteriors, sinó els problemes interns. En tots els partits existeixen corrents d'opinió i és molt important que així sigui A la vista de les conseqüències polítiques viscudes fa falta una consciència real de la situació i començar des de dins cap fora a buscar allò que uneix i no el que divideix. Seria suïcida per a aquest partit –com per a qualsevol altre– trencar-ho tot a pocs mesos de les eleccions comunals. Això és el que esperen els grups opositors o els sectors socials afins. Però resultaria també insensat no fer uns canvis en profunditat en el que la democràcia que es defensa ho sigui també dins del mateix partit.

El camí dels socialdemòcrates en els moments actuals tot just comença i creiem que serà llarg. Les grans neteges només són possibles en moments de crisi, però això sí, sabent perdre els mínims de llençols possibles.

Un partit no és de ningú en concret i sí de tots en general. I qui un dia és de tots a l'endemà ha de saber ser fidel i situar-se en el lloc que li correspongui per la voluntat de la resta. Importa també saber fer orelles sordes, en canvi, al claqué del galliner –intern i extern– per situar-se en el lloc exacte i no tenir present l'aplaudiment o la crítica premeditada, sinó la consciència clara de fer el correcte en cada moment.

Ahir la nova executiva va ser aprovada amb un 36% de vots en blanc, una xifra gens menyspreable que demostra que hi ha una voluntat de canvi, no de ruptura, sinó d'apostar pel camí de les propostes per recuperar l'espai polític.

Per a més informació consulti l'edició en paper.