La modificació de la llei del sòl en els moments actuals pot ajudar i molt al sector de la construcció, que és el que més pateix la crisi per les pròpies circumstàncies de la mateixa.

Reaccionar a temps davant els problemes és una manera directa de solucionar en el seu inici els obstacles de planificació. La capacitat de reacció és innegable i tramitar aquesta reforma per la via d'urgència és el camí més adequat, a la vegada que es compleix una de les promeses electorals fetes pel grup polític en el Govern.

Ull viu, però, perquè no es poden esperar miracles d'aquesta iniciativa, i a la vegada s'ha de tenir molt present la conjuntura i la cordura en el moment de buscar les solucions. No es pot improvisar però es important que es donin els primers passos.

El primer i més necessari és agilitzar moltes de les gestions que eren molt feixugues en matèria de construcció, i que trigaven massa temps en la resolució definitiva. També la possibilitat d'actuar en paral·lel pot ser interessant, sempre que no sigui un colador en el que tot es faci passar, sense el degut rigor que hem de saber adoptar.

La reforma ha de durar molts anys, i per tant hem d'actuar dins de la perspectiva del temps. No es tracta tant de ficar pegats al neumàtic, sinó possiblement canviar el mateix perquè funcioni com cal.

Això implica una anàlisi en profunditat en els plans parcials, en el propi Pla d'Ordenació, els ajustaments han de tenir una validesa definida i s'han de fer en el temps i espais més convenient, i els projectes ja aprovats i que puguin tenir modificacions s'han de valorar amb visió de futur i no com a fruit d'una imminència que podria ser més tard perjudicial.

En la revisió hem de procurar que l'arbre de l'actualitat i els problemes més immediats no ens impedeixen veure el bosc.

En els canvis sempre es poden donar usos i abusos. Demanem que els usos siguin adequats i els abusos es condemnin. Per això el debat parlamentari que ara es comença ha de tenir rigor i responsabilitat. Treure pals de les rodes sempre és important per ficar-se a caminar.

Un altre aspecte que cal tenir molt en compte és que el sector no tornarà a ser com abans. L'expansió dels temps de bonança, excessiva i una de les causes dels mals actuals, queda enrera i moltes empreses han hagut de tancar o reduir plantilles. Ara toca buscar els remeis i aplicar les receptes, però només amb diner públic serà difícil tenint en compte els recursos. Les fórmules s'han de combinar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.