Un any més el Principat d'Andorra i l'Alt Urgell acullen les ja tradicionals i esperades Trobades Econòmiques del Pirineu. Ho fan aquesta vegada en uns moments difícils en què la crisi mana i ordena sobre totes les coses i no es veu una sortida harmònica a la mateixa, perquè fins i tot els experts no saben definir causes, conseqüències --que això al menys es comprova– i menys encara el futur i quina serà la sortida final.

Un fòrum de debat, per tant, important en el que ens agradaria que els grans temes es tractin fins al fons i se sàpiga diferenciar la llarga distància que pot anar des de l'austeritat a la coherència.

Demanem coherència no únicament als empresaris, sinó també als polítics que participaran a les Jornades. Tan de bo que els assenyats barons entenguin el missatge i el vulguin aplicar. Estalviar com ara es demana no és un concepte ideològic, sinó que hauria de ser una manera de viure. No únicament l'Administració no ha sabut estalviar, sinó que la societat civil té el mateix pecat i en alguns casos augmentat en proporció. No fa massa anys un Govern que tingués un compte de resultats positiu era criticat, perquè es deia que amb la quantitat de problemes a solventar el dèficit era sempre aconsellable.

A nivells particulars és notori que començant per les famílies i acabant per les empreses s'ha estirat més el braç que la màniga i el resultat és el que ara patim de forma molt cruel.

En les circumstàncies actuals donar més continuïtat i menys canvi podria ser desastrós. Malgrat tot és el que es predica. Aquesta manera de fer, que hauria de ser per a tots igual, no és el mateix en els que, precisament, van provocar la crisi.

Els grans directius han passat en el seu salari de 40 a 400 vegades més que el salari mitjà de la resta en un manera de fer les coses que Krugmann ha definit clarament com «la imprudència de les elits», en el que sempre es dóna urgència a l'economia en detriment de la qüestió social que es troba ara sota mínims.

Es parla molt del deute i molt poc de projecte de sortida. Els grans directius bancaris no admeten cap ingerència en la seva feina, però en canvi ells sí que manifesten el que els polítics han de fer. Els indignats ho estan per temes molt concrets i difícils de contradir. Uns fets de grups aïllats, que no responen a l'esperit del moviment ciutadà actual, són agafats com a testimoni per destronar l'iniciativa sorgida dels ciutadans.

Quan aquests aplaudien no s'organitzaven línies policials com les d'ara i en canvi en aquest moments de xiulets, els polítics per fer la feina han de viatjar en helicòpter o bé sortir de les comissàries en furgons policials cap al Parlament. Els temps estan canviant d'imatge.

De tot això s'hauria de debatre a fons en aquestes Trobades del Pirineu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.