El tema dels horaris comercials és recurrent, i hi ha qui pot pensar, en part amb raó, que ocupa excessiu espai en aquesta secció. Però és que cada dia apareixen elements nous que l'Executiu taronja no ha d'ignorar. El PS va fer una llei restrictiva, emparant-se en els drets dels treballadors, però li va faltar diàleg i consens i va haver de fer marxa enrera entonant un mea culpa a causa de la pluja de crítiques que va rebre, algunes del seu propi partit, i reconeixent que havia hagut precipitació i falta de comunicació amb les parts implicades. Cal recordar també que una gran majoria era partidària –com aquest rotatiu– de convertir en festiu el dia 1 de Maig, com en la majoria de països avançats. Però l'avenç es va convertir en un arma en contra del PS, i un dels principals motius que van utilitzar els adversaris durant la campanya electoral.

Ara passem d'un extrem a un altre, d'una política restrictiva a una obertura total, amb horaris tan immensament amplis que ni els mateixos comerciants aprofitaran. A Catalunya, per exemple, el Govern català –que ningú podrà titllar d'esquerrà– ha decidit aparcar l'ampliació dels horaris comercials a més dies festius pels perjudicis que podria comportar al petit comerç. No es tracta de comparar, perquè Andorra és un país turístic on les compres formen part de la quotidianitat dels visitants, i el comerç necessita revulsius per sobreviure enmig de la crisi. Des d'aquesta tribuna hem estat comprensius amb un Govern que acaba d'agafar les regnes del país i que va deixar clares les seves intencions durant la campanya.

Ahir va sorgir un aliat, no inesperat, però sí destacat per la seva militància socialdemòcrata, com és el cònsol d'Encamp, Miquel Alís, que va dir públicament que és partidari d'obrir els 365 dies de l'any. Això sí, matisant la necessitat d'una llei que protegeixi els treballadors.

Hem de ser molts cauts i evitar pegats que a la llarga es poden convertir en ferides. Molts petits comerciants i treballadors també s'han fet sentir. Uns, amb molta sinceritat, admeten que difícilment podran contractar més treballadors per satisfer una obertura més àmplia. Altres, amb fonament, temen que hauran de treballar més hores amb el mateix sou. És la realitat del botiguer, que tot just fa caixa per cobrir les despeses del mes. I és la realitat del treballador, que constata com es parla i s'actua amb l'afer dels horaris, i constata també com s'avança en aquesta flexibilització mentre la seva situació quedarà com ara. El tema dels horaris es va convertir en un mal de cap per al PS, i DA té aquest referent immediat per fer les coses bé. Bé per a tothom.

Per a més informació consulti l'edició en paper.