Les sanitats públiques travessen una nefasta situació en la majoria de països que van apostar per un model de salut universal. Fent un cop d'ull, es pot comprovar com les dràstiques mesures que està adoptat el Govern català estan provocant un fort malestar i descontentament, mentre els experts no es posen d'acord en les accions que poden ser efectives, com un possible copagament, que no sembla la fórmula per a tots els mals.

Andorra no és una excepció. La CASS ja ha tocat fons pel que fa a la branca general (la de malalties) i la de pensions sembla seguir un camí paral·lel amb l'horitzó posat en el 2025, quan els experts auguren la liquidació de les reserves sinó es fan canvis estructurals, la qual cosa en llenguatge planer significa obligatòriament un sacrifici per als afiliats.

Però la preocupació més immediata és ara assegurar les prestacions sanitàries, una cosa que s'està fent amb l'aportació de diners del Govern ja que la CASS no hi pot fer-hi front, i de moment ja s'han aportat 27 milions d'euros quan encara no s'hi està a l'equador de l'any. No s'hi val enganyar ni estendre un optimisme fals davant una situació que s'ha de qualificar de molt preocupant. Certament, la situació conjuntural no ajuda, amb la disminució de cotitzants i, sortosament, l'augment de l'esperança de vida, que se situa en els 82 anys. Per això s'han alçat veus crítiques, com la del Col·legi de Metges, que ahir en aquest rotatiu apuntaven directament a la «mala» gestió del SAAS i a la sobredimensió d'alts càrrecs en aquesta parapública que, a judici dels metges, no saben el que han de fer i no apliquen responsabilitats. Probablement la sobredimensió dels organismes sanitaris és un fet a tenir en compte per a un país que sobrepassa els 72.000 habitants (deixem de banda ja el fals cens de població), com també un sistema que s'ha viciat i del qual, també els professionals mèdics, s'han aprofitat durant anys. Duplicació de radiografies, falta d'historial mèdic compartit del pacient, absència de cirurgia ambulatòria, poc control sobre els medicaments, llargues estades a l'hospital... I en tot aquest llistat no hi posem les prestacions ni la seva qualitat, perquè estem parlant de la salut de les persones que s'ha de garantir per sobre de tot. Els metges parlen ara, quan veuen que una part de les critiques es dirigeixen cap a aquest col·lectiu, però bé faran en realitzar una profunda reflexió i assumir la seva part de culpabilitat. Com també ho haurien de fer molts dirigents polítics que ara han tornat a la primera línia. La crisi de la CASS va començar el 2007, quan alguns eren responsables polítics. Llavors no es va actuar. Ara s'ha d'intervenir d'urgència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.