Aquesta setmana va ser presentat el temut informe de Càritas Andorrana sobre l'any passat. Temut perquè dibuixa una realitat, la veritable, que és difícil de digerir. Si fa 10 anys hi ha qui negava l'existència d'un 11% de la població en situació de pobresa, defensant un país encara en auge econòmic i sense escletxes d'atur, actualment ningú s'atreveix a qüestionar la fredor d'uns números que no fan més que ratificar el que es veu al carrer.

Una dècada més tard –com informàvem dimarts–, i amb una tremenda crisi econòmica, aquesta xifra s'eleva fins al 19,3%. Aquesta és una de les conclusions a la que arriba el diagnòstic social de Càritas de l'any 2010, que especifica que el no assoliment del llindar de la pobresa, situat en els 733 euros mensuals per llar, afecta sobretot als menors de 65 anys, als menors de 24 i a les famílies monoparentals. Pel que fa aquest darrer grup, la situació és especialment delicada, ja que el percentatge de precarietat econòmica s'eleva fins al 47%. I d'aquest 19,3%, un 1,7% està en situació severa, definició que es tradueix en uns ingressos mensuals inferiors a 366 euros.

No són dades per reflexionar, sinó per prendre decisions. L'Executiu taronja s'ha posat a treballar de forma immediata amb decisions que afecten l'economia productiva del país, en un intent de reactivar sectors relacions directament amb el turisme com són el comerç i l'hostaleria.

Paral·lelament, i pel que sembla amb el beneplàcit dels cònsols, la modificació de la llei del sòl comportarà una tramitació més ràpida dels projectes de construcció –un mal endèmic que ha estat una queixa permanent– i uns canvis pel que fa a la cessió obligatòria.

Però dins de tot aquest engranatge no poden quedar al marge les capes socials més desafavorides i que pitjor ho estan passant. I tot tenint en compte que l'estructura social ajuda amb la marxa de molts immigrants als seus països d'origen en comprovar que a Andorra ja no hi ha oportunitats.

El Govern ha d'actuar per afavorir la situació en el mercat, perquè una tendència positiva és favorable per a tothom, treballadors i empresaris, però mentre el suport a les famílies amb menys recursos ha de ser una prioritat present davant la qual no s'ha valen excuses. Hi ha molts fronts oberts, com els diners que s'han de destinar per cobrir les necessitats de la CASS, però un 10% de la població va acudir als serveis socials durant l'exercici passat i un 17,2% es troben en risc d'exclusió social. Tot el pes no pot recaure en Càritas o les ONG, i l'Executiu ha de preveure les accions amb antel·lació abans de veure's forçat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.