Un expert va aconsellar dijous que a Andorra li convé obrir-se a nous mercats en el sector del turisme per tal de rebaixar la seva dependència del turista espanyol que, segons ha quantificar, se situa en un 80%, i va avisar que en el context de crisi econòmica els espanyols seran «cada vegada més pobres» i això obliga Andorra a buscar altres horitzons. És una obvietat, és cert, però cal recordar-la perquè l'excessiva dependència dels veïns del sud converteixen a Andorra en una economia submisa dels alts-i-baixos d'Espanya, que no travessa ara precisament un moment econòmic. Aquesta reflexió aniria lligada amb la nova proposta d'horaris comercials que ha posat sobre la taula el Govern de DA, que ja ha recollit les critiques sindicals i les elogis de la patronal.

La visió demòcrata és diametralment oposada a la de l'anterior Executiu socialdemòcrata. Es passa d'una regulació i limitació dels horaris amb tardes de diumenge de tancament, a una flexibilització total. Són dos conceptes oposats, encara que en el fons les dues iniciatives en cap moment volen perjudicar els interessos dels comercials. Tenir els aparadors oberts durant més de temps no implica obligatòriament augmentar el volum de vendes, tot i que en dies assenyalats si que es fa necessari aprofitar l'arribada més massiva de turistes. Desestacionalitzar i potenciar nous mercats són les fórmules més viables. En el mateix sentit es va expressar ahir el ministre de Turisme, Francesc Camp, que va afirmar que el motiu de visita a Andorra ja no són en primer lloc les compres sinó les compres combinades amb una altra oferta. Segons el responsable del ministeri, el turista es mou cada vegada més per oci i no per anar a comprar i, en aquest sentit va llençar el repte d'adaptar l'oferta actual, amb especial èmfasi amb les possibilitat que Andorra ofereix a l'estiu, una oferta que encara està en un segon pla potser perquè encara molts no se l'acaben de creure del tot. I en tota aquesta combinació d'oferta, horaris comercials, nous mercats, i vendre l'estiu, el Govern ha de tenir en compte, com s'assegura des del moviment sindical, que les necessitats dels treballadors també variaran. S'ha d'ajudar el comerciant perquè la bona marxa del negoci és també positiu per al treballador. Les grans empreses estan en unes condicions més optimes per fer les rotacions precises i condicionar la plantilla en funció del volum de demanda puntual sense que això signifiqui més hores al final de l'any ni sacrificis en els dies festius. El petit botiguer i el seus empleats ho tenen més complicat, i aquí és on el Govern haurà d'actuar per evitar problemes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.