El cap de Govern, Toni Martí, va assistir ahir a la reunió de cònsols celebrada a la Massana. Els mandataris comunals i el màxim responsable de la política nacional van acordar revisar la llei del sòl per reactivar el sector de la construcció i exonerar de tributs els comerços de nova creació per reactivar el sector comercial. Ambdues són propostes que Martí, quan era encara candidat, va reiterar durant la campanya electoral.

Més enllà d'aquestes dues qüestions concretes –són propostes que deriven de l'experiència de l'actual cap de Govern al Comú d'Escaldes la incidència de les quals s'haurà d'avaluar d'aquí uns mesos– hi ha un rerefons de noves relacions, de nova etapa, entre el Govern i els Comuns. Durant els dos anys de Govern socialdemòcrata es van posar les bases d'una revisió de les competències d'ambdós nivells administratius, però la relació entre l'administració central i les set administracions locals va acabar en punxa, més per motius de forma que no pas de fons.

És d'esperar que el nou Govern se'n surti en la seva voluntat de traslladar la tan predicada nova manera de fer política a la relació de l'Executiu amb els Comuns. Però el llegir no ens pot fer perdre l'escriure i no ens podem quedar només en una qüestió de formes. De moment, Martí ha aconseguit que els cònsols el secundin en dues qüestions prou importants com la llei del sòl o l'exoneració de taxes al comerç. Però, a la llarga, no hi pot haver accions individuals sense un plantejament general, sense saber on es vol arribar. Durant anys, en declaracions, actuacions i entrevistes, Martí ha semblat tenir-ho clar: acabar amb l'Andorra dividida en set taifes, mancomunar tants serveis com sigui possible, unificar preus i condicions i evitar diferències de tracte entre els ciutadans d'Andorra en funció de la parròquia en què resideixen. És el moment de perseverar, de fomentar –des de l'administració central– tot aquest procés en pro d'una major equitat i una millor racionalització dels recursos públics. Si les relacions del Govern amb els cònsols són millors, que aquesta millora es tradueixi en canvis profunds.

És el moment de perseverar i –per què no dir-ho?– d'anar més enllà: de garantir la supremacia de l'interès nacional. Sovint es diu que els Comuns també són Estat. I és cert. Però sovint aquells que així ho han dit des dels Comuns ho han fet per justificar la seva intervenció en decisions que no els pertanyen o per reclamar una porció més gran dels pastís competencial o de les transferències. Si els Comuns han sigut Estat a l'hora d'administrar l'abundància –uns amb més encert que d'altres–, també han de ser Estat a l'hora d'assumir les responsabilitats. I ser responsable vol dir buscar l'esquema que doni el millor servei al ciutadà amb el menor cost per a l'erari públic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.