Que Andorra deixi de ser una illa quant als horaris comercials –una illa en què les botigues tanquen a les vuit del vespre quan a la majoria de països europeus estan obertes fins a les 10 o més enllà– és una bona notícia. Els moments de crisi són també per vetllar que no es perdi en competitivitat: ni de qualitat, ni de preus ni d'horaris d'obertura. Tampoc no és mala notícia que es facin tots els possibles per a què els comerços estiguin oberts el màxim de dies possible. Que de tot això se'n derivi una creació de nous llocs de treball és una conseqüència molt desitjable, però que encara està per veure.

Ara bé, i en això reiterem el que hem dit en d'altres editorials durant els darrers temps: Andorra no pot ser una illa quant als horaris comercials, però tampoc quant a la protecció social dels treballadors, especialment dels sectors més estretament relacionats amb el turisme. Tot i que és equivocat relacionar una major llibertat d'horaris amb una amenaça pels drets dels treballadors, el procés d'una major liberalització ha d'anar acompanyat necessàriament d'un procés de dotar de més garanties, de més seguretat, la regulació dels drets sociolaborals. En aquest sentit, és una bona senyal que fos el mateix ministre titular d'Economia, Jordi Alcobé, el que anunciés una propera regulació d'aquests drets el mateix dia que avançava que el Govern ampliarà sensiblement els horaris d'obertura dels comerços i limitarà al màxim els festius d'obligat compliment. Ara bé, aquí ens trobem amb un problema de tempo: Mentre que per a la liberalització dels horaris l'Executiu demana tramitar la llei de manera urgent al Consell General, per avançar en la regulació dels drets sociolaborals sembla no tenir tanta pressa. És cert que la crisi apreta i que calen mesures d'impacte per remuntar la situació, perquè no té sentit voler repartir un pastís quasi inexistent. En aquest context, es podria entendre aquest decalatge entre una cosa i l'altra. Però l'urgent no ens pot fer perdre de vista allò que és important: i tant important és fer més competitiu el comerç com garantir millor els drets dels treballadors.

Temps tindrem per analitzar l'impacte d'aquesta mesura en la creació de nous llocs de treball i per veure fins on vol arribar aquest Govern en matèria de protecció dels drets dels treballadors. De moment, fa bé el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, quan diu que els horaris comercials no són una matèria competència dels sindicats –si més no de manera directa–, que al que als sindicats pertoca és parlar dels horaris, els festius i la conciliació de la vida laboral i social dels treballadors del comerç.

Per a més informació consulti l'edició en paper.