L'Associació d'Empreses d'Allotjament Turístic (AEAT) atribueix la davallada del 20% del volum de negoci de la passada temporada d'hivern a les rebaixes agressives posades en pràctica per alguns establiments hotelers. L'argument és senzill: si hi ha hotels que rebenten preus, els altres establiments se'ns ressenteixen, fins i tot els de naturalesa diferent, com és el cas dels apartaments turístics.

Davant les queixes de l'AEAT cal, d'entrada, atrevir-se a fer una matisació: la davallada del volum de negoci s'ha d'atribuir, en primer lloc, a una temporada d'hivern irregular: amb un bon inici, però amb un final nefast des del punt de vista de la climatologia. En aquest escenari, s'entén que els establiments hotelers posin en marxa campanyes per augmentar els nivells d'ocupació en la mesura del possible. El problema, però, és el de sempre: aquestes campanyes tenen efectes perversos quan estan centrades exclusivament en el preu. Rebaixar de manera temerària els preus perjudica a la competència i, com es denuncia des de l'AEAT, a la llarga afecta sensiblement a la qualitat del servei. Anar en la bona direcció seria competir en la relació qualitat-preu; competir únicament amb el preu és iniciar una mena de cercle viciós.

Ara bé, la pràctica de rebaixar el preu de manera temerària es pot combatre des de l'administració i des d'una doble vessant. En primer lloc hi ha la qüestió de la competència: oferir serveis per sota del preu de cost és un acte de competència deslleial i és obvi que el poder públic hauria de vetllar per impedir-ho, fins i tot si només es dóna de manera puntual.

L'altre vessant en el que cal actuar és el de la qualitat i, per tant, la qualificació dels establiments turístics. Perquè en les agressives campanyes de preus que s'han vist aquesta temporada d'hivern en alguns hotels o bé s'està oferint un servei per sota del seu preu de cost o bé amb el preu també es rebaixa la qualitat del servei de manera significativa. En aquest segon cas, el que cal és un reglament de qualificacions hoteleres estricte i aplicat amb rigor, perquè si les pràctiques de competència deslleial són dolentes per a un sector concret, la rebaixa de la qualitat és negativa per al conjunt del país i la marca Andorra que tothom sembla voler potenciar.

Totes aquestes premisses cal tenir-les presents ara, en època de crisi –sabent que la solució final no depèn només d'això–, però també en època de bonança, en què tots els sectors s'obliden de les mancances que arrosseguen quan veuen sistemàticament la caixa plena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.