Divendres passat els representants de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) van mantenir la seva primera reunió amb el cap de Govern, Toni Martí. Las trobada va servir per posar damunt la taula algunes reclamacions llargament reiterades per l'empresariat, com la d'un funcionament més àgil del Servei d'Ocupació. És cert que la manifestació més preocupant de la crisi econòmica és sempre la destrucció de llocs de treball i fa bé la CEA d'identificar la davallada d'ocupació com el principal problema a combatre. En aquesta línia, la junta directiva de la Confederació va proposar una flexibilització dels horaris comercials com a mesura per generar més llocs de treball, a temps parcial en aquest cas.

La proposta de la CEA sembla, fins a cert punt, lògica: una major llibertat d'horaris farà que alguns comerços –només alguns, no tots– ampliïn les seves hores d'obertura i necessitin, per tant, contractar més personal. Ara bé, aquesta flexibilització no pot anar acompanyada d'una major precarització del mercat de treball, és a dir, d'un menyscapte dels drets dels treballadors. Relacionar flexibilització d'horaris dels comerços amb menys drets per als treballadors és un binomi de conseqüències perverses, i així es va veure durant l'anterior legislatura. Però pretendre afrontar una flexibilització d'horaris amb el marc actual: on poques empreses –amb alguna notable excepció– tenen comitès de treballadors representatius i capaços de negociar convenis, té uns riscos evidents. Uns riscos que es poden traduir en una nul·la creació de llocs de treball o per sota del previst.

Per això és important i positiu que el president de la CEA, Xavier Altimir, remarqués després de la reunió de divendres que el procés de flexibilització s'ha de fer «am respecte als drets dels treballadors». Seria bo, a més, que aquesta apel·lació genèrica als «drets dels treballadors» no es quedés només en paraules i, a més, es concretés: ¿vol dir això ser estricte amb un màxim d'hores extres per treballador? ¿vo, dir garantir un nombre mínim de festius que coincideixi amb festius dels altres sectors d'activitat? ¿vol dir, per exemple, permetre règims específics per a treballadors amb fills menors d'edat? Si s'és curós i s'avança en aquestes línies, la flexibilització només pot ser acollida com un factor de dinamització de l'economia i saludada com a quelcom positiu i capaç de generar riquesa i contribuir a crear llocs de treball.

Quan a la majoria de capitals europees els comerços obren gairebé tots els dies de l'any i fins a hores avançades del vespre o la nit, Andorra no pot seguir essent una illa en aquest sentit. Però el Principat tampoc no es pot convertir en una illa de precarització laboral. Saber combinar aquestes dues exigències serà, en part, la tasca que hauran d'afrontar el Govern i els agents econòmics i socials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.