A mesura que passen els dies s'acaba el temps d'estat de gracia que el Govern ha obtingut com a conseqüència de les eleccions.

El gabinet demòcrata és ben conscient d'aquesta situació i es nota que cada Consell de Ministres són nous passos per tal d'intentar buscar solucions als problemes de sempre. Tot a la vegada serà prou difícil, però si se sap administrar els temps és més que probable que la feina pugui ser més ràpida, que és el que interessa realment.

Sense cap ànim protagonista, però sí amb el desig de posar les coses en el seu punt, demanem permís per fer algunes precisions. Tres són els àmbits més importants i tots ells estan units entre si. El primer és el relatiu a la necessitat d'ajustos i el desitjable consens social i polític per poder aplicar-los.

El segon seria la redistribució de la renda en matèria de fiscalitat. Finalment, el caràcter estructural de tot el que ens rodeja que pot variar en la mesura que nosaltres sapiguem interpretar les arrels i buscar la medicina a les diferents malalties.

Per a tots aquest camps es necessita el diàleg. Però sense dilacions per tal de poder trobar el consens, precisament en aquest temps de gràcia del que parlàvem.

La despesa pública s'ha de reduir, però deixant ben clar que si existeixen problemes en el finançament no és precisament perquè el sistema públic estigui ben dotat. Per això hem de recórrer al deute públic que, tot sigui dit de pas, presenta unes condicions que no es donen en la majoria de països europeus.

La retallada sense matissar ni donar explicacions permet fer una política de tavola rassa que no sabríem dir que sigui la més encertada. Si reduïm la despesa hem de saber distribuir la resta de la manera més justa possible. El més dèbil ha de rebre més que qui no té tants problemes.

Això que sembla tan simple es complica a l'hora de la distribució, perquè cap sector vol perdre privilegis, malgrat que uns tinguin molts i altres menys.

L'anàlisi final desemboca en què serà molt difícil arribar a totes les necessitats sense augmentar la fiscalitat que, també s'ha de dir, és de les més baixes de tot Europa.

Per això reclamen transparència, com a forma per aconseguir entendre com es fan les coses. Fins ara ens movem en el terreny de les bones intencions, però no podem esperar massa temps a posar en pràctica allò que té caràcter urgent en el servei a la ciutadania i que la ciutadania espera amb ansietat i insistència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.