La crisi econòmica que estem patint té com a principal problema el de l'atur. Es parla molt, però no del tot. En tot cas es parla menys que en altres casos, com són les empreses. Clar que un problema està lligat a l'altre, però la magnitud del desequilibri que vivim i les perspectives sobre la seva durada és una preocupació que resulta difícil treure's de sobre.

Es parla molt de demanda interna, però aquesta està directament vinculada al consum de les famílies que, a la vegada, pateixen una reducció de les seves rendes de treball, en el millor del casos, i en el pitjor pels problemes de l'atur. Si afegim també el nivell d'endeutament la situació es magnifica. Cal ser optimistes i pensar que al ser un país petit i amb població no excessiva els problemes són més fàcils de resoldre. Les taxes de morositat, per exemple, no tenen res a veure amb les que es poden observar en els països veïns. A la vegada l'atur no és tan gran com en altres latituds properes a la nostra. Però el consum no s'incrementa i això perjudica la recuperació. Els plans de caràcter públic per solucionar el problema no es poden fer esperar.

Per un altra part l'anèmia de les decisions de despesa condiciona a la vegada la inversió empresarial i el manteniment de la planificació productiva. Es té por als contractes laborals i la producció es veu afectada. Si un problema porta a un altre és necessari trobar una sortida d'emergència o agreujarem la situació.

Tampoc ajuda el fet de que les entitats bancàries trobin incentius per ampliar la seva inversió creditícia, malgrat que la morositat a casa nostra sigui realment molt baixa. La solvència bancària està molt assegurada i en aquest capítol pensem que s'hauria d'obrir una mica més l'aixeta per tal de donar l'empenta necessària que faciliti el finançament empresarial. La pregunta que es fa el ciutadà de a peu és: ¿No estarà el sistema financer abusant de la seva posició per obtenir avantatges desproporcionades i per tant injustes?.

En matèria política, en la que el ciutadà opina amb major coneixement, la solució ha de passar per uns dirigents amb l'alçada de mires necessària com per adoptar decisions que responguin als interessos generals i no als corporativistes, perquè aquests ja es defensen sols.

Diuen que el sistema financer és a la economia el que el sistema sanguini representa en el cos humà. Si fos així, està molt clar que uns tenen la pressió molt alta i amb tendència a l'embòlia i altres es troben sota mínims.

Per a més informació consulti l'edició en paper.