La política de gestió dels residus de fa anys està gairebé en l'oblid. I no fa tant de temps que a l'anterior forn de la Comella es cremaven totes les deixalles a l'hora, independentment del material, i que el fum de la planta incineradora envaïa gran part de la capital, i també els seus fums. Tampoc no fa gaire que un únic contenidor poblava els carrers de totes les parròquies, el de color verd. Allà s'hi abocaven totes les deixalles i escombraries, sense triatge i ni reciclatge, Tampoc els comuns estaven dotats de deixalleries, i aquestes petites instal·lacions que ara coneixem com a minideixalleries eren una quimera. En poc temps s'ha aconseguit un canvi radical, i molta part de la culpa la té la conscienciació de la ciutadania, que ha entés que la separació dels residus és un benefici comú, un estalvi per a tots, i un acte de generositat de cara a les futures generacions.

Andorra avança en aquesta matèria, potser no al ritme desitjat, però la situació ha variat. Ho fa a poc a poc, si es té en compte l'evolució dels darrers anys des de l'inici del Pla Nacional de Residus 2007-2011, però les xifres de separació respecte el total de residus generats s'aproximen a les directrius fixades per la Unió Europea. Segons les legislacions marc de residus, els països membres hauran de reciclar almenys el 50% dels residus urbans i el 70% dels de la construcció i demolició abans de l'any 2020. A Andorra, i segons el balanç de l'any passat facilitat pel departament de Medi Ambient, el reciclatge total (que inclou recollida selectiva, aportacions a les deixalleries i les exportacions a empreses privades) va situar-se en el 42,8%.

No són xifres negatives, però tampoc per caure en l'autocomplaença. Ja no es llencen les bosses d'escombraries directament al Valira, com passava fa molts anys, però hi ha encara incivisme, i molt. Ho demostra la campanya dels voluntaris de Fem Net, que ahir van dedicar la jornada a netejar el bosc de la porqueria que deixen altres. Es van concentrar en 15 zones de les parròquies d'Andorra la Vella, Encamp, la Massana i Canillo, i les troballes són sorprenents: tricicles, un sofà, moltes rodes i plàstic, Fins i tot es va haver de treballar amb un helicòpter per accedir a zones del mig del bosc, on també es va localitzar material divers llençat de forma incívica.

Caldrà prendre nota d'aquest treball dels voluntaris que hi dediquen part del seu temps per netejar el que altres embruten. Caldrà, potser, adoptar mesures més dures i endurir les sancions i la vigilància, perquè ara ningú es podrà excusar en què no hi ha alternatives per deixar la brossa, les deixalles i els objectes vells. Les nou tones recollides ahir són una bona raó.

Per a més informació consulti l'edició en paper.