Contenció. Aquesta és la paraula més desgastada darrerament per justificar les mesures de les administracions per fer front a la crisi econòmica i a la paupèrrima situació de les arques públiques. Així, l'any passat va ser el de les retallades pressupostàries per als comuns, de la contenció de la despesa i d'ajornar per a anys millors» les grans inversions. Les mesures anticrisi han estat en boca de totes les corporacions (Andorra la Vella i la Massana ho van convertir en un paquet concret i d'obligat seguiment) i la rebaixa de la despesa corrent anual. I pel sembla aquest objectiu ha donat els seus fruits si es tenen en compte els set resultats pressupostaris de l'any passat: tots els comuns han tancat amb superàvit. No hi ha més camí davant la important baixada dels ingressos, sobretot de les taxes, tributs i impostos, motivat en gran part per la caiguda de la construcció i de nous projectes al país. En l'últim esglaó és el ciutadà qui nota els efectes d'aquestes polítiques d'estalvi, ja que les corporacions locals s'han vist forçades a revisar els serveis que fins ara donaven als seus ciutadans, fins al punt que han acceptat renunciar a alguns d'ells per tal d'unificar-los i que se'n faci càrrec el Govern.

I és que no hi ha fórmules màgiques. Augmentar la recaptació sembla una quimera i tampoc es pot ofegar a les empreses i als treballadors amb una major pressió fiscal, i per tant s'imposen les retallades i la contenció de la despesa pel tros del pastís més gran, que no és altre que el funcionament de les institucions. A més, els comuns acumulen un deute de 250 milions d'euros, i la via de l'endeutament ja no és possible en els temps actuals.

Tampoc hi ha diners a les caixes del Govern. S'han buscat models nous de finançament com és l'emissió de deute públic o el suport exterior a través d'un préstec, però quan els ingressos escassegen no hi ha més remei que tancar l'aixeta de les despeses. En la passada i curta legislatura el Govern del PS també va apostar per aquesta tendència, i dijous el gabinet que lidera Martí va anunciar que, més enllà de les mesures de reactivació, té l'intenció de renegociar els preus dels lloguers d'aquells immobles i terrenys que ocupen serveis del Govern. Des de la pura lògica del mercat, la que impera en l'actualitat, és clar que els preus que es van negociar fa anys, en ple boom immobiliari, no tenen res a veure amb els que s'estan oferint a dia d'avui. S'hauria d'entendre que hi haurà una comprensió dels propietaris, però la despesa ha d'anar més enllà, amb la suficient sensibilitat de no retallar allò que pot afectar a la part de la població que ara és quan necessita de majors suports.

Per a més informació consulti l'edició en paper.