De totes les idees que s'estan posant damunt la taula aquests primers dies de nou Govern tal vegada la més interessant que s'hagi vist fins ara sigui la formulada –poc més que insinuada, de fet– pel ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, després que el Consell General aprovés dimecres passat les modificacions legislatives necessàries per complir amb algunes de les recomanacions del Moneyval. Saboya –i és de suposar que per boca seva parla tot l'Executiu en aquesta matèria– va parlar d'un canvi d'enfocament de les relacions exteriors del Principat, més concretament de les avalauacions dels diversos organismes internacionals a què Andorra se sotmet.

Fins ara havíem vist dues maneres d'enfocar la qüestió: la doctrina que va practicar l'antic Partit Liberal, consistent a endarrerir al màxim la inevitable homologació internacional del model econòmic andorrà. Allò de no voler ser «ni els primers ni les últims», però que sempre s'acabava traduint en ser els últims, a contracor i amb algunes incòmodes amenaces pel camí. I la doctrina del Partit Socialdemòcrata: d'avançar en la línia que marcaven les institucions internacionals, d'homologar el sistema i complir amb els «exàmens» imposats des de l'exterior. Amb el temps, fins i tot entre bona part de les files liberals, es va acabar imposant aquesta segona visió, ja que ser els últims de la classe –per seguir amb la terminologia en qüestió– tenia conseqüències més negatives que positives.

La doctrina que dimecres va apuntar el ministre d'Exteriors parteix de la base –ben fonamentada després de dos anys de Govern del PS– de triar el camí de l'homologació, de la seguretat jurídica, «del rigor, l'obertura i la competitivitat», per citar els principis exposats per Saboya al discurs.

Però el cap de la diplomàcia andorrana encara va afegir un nou principi: la «proactivitat»; és a dir, ser capaços de proposar abans que vinguin de fora a donar-nos-ho fet. Saboya va passar de la retòrica acadèmica del PS –l'«examen», l'«estirada d'orelles», els primers i les últims de la classe– a un nou vocabulari: convertir les avaluacions internacionals en aparadors. En aparadors que demostrin fins a quin punt Andorra compleix els seus compromisos i convertir-los així en factors de competitivitat. Seria bo que aquest esperit presidís fins i tot la recerca d'un nou marc de relacions amb la UE: un cop desterrada la lògica de mantenir a peu i a cavall uns suposats privilegis i un cop assumida la via de l'homologació, cal saber convertir aquest procés en un actiu. I als nous governants els caldrà saber passar de les paraules als fets i tenir la magnanimitat suficient per reconèixer que sense dos anys d'homologació socialdemòcrata no hi hauria avui marge per a nous enfocaments «proactius».

Per a més informació consulti l'edició en paper.