La integració és la base de la cohesió social. Mentre que en molts països, i especialment ara amb la crisi, l'arribada d'immigrants fa uns anys s'està contemplant ara com una problemàtica i creix el rebuig d'una part de la ciutadania, Andorra pot donar lliçons. No és fàcil ni còmode per a cap societat assumir que els nacionals són minoria davant els estrangers, i aquesta escenari a vegades pot implicar l'aparició de barreres i d'un proteccionisme excessiu. Andorra, és pot dir perquè és així, és un país obert, on hi conviuen persones de moltes procedències. Per això sembla estèril el debat sobre la nacionalitat i l'àmplia reticència que hi d'algun sector per rebaixar el temps de residència per aconseguir la nacionalitat. Que ningú s'enganyi, és una minoria imperceptible la que canvia el passaport per interessos molt concrets. Les dades parlen per si soles i demostren que molts residents que reuneixen els requisits per a la naturalització (més de 20 anys consecutius vivint al país) no s'han plantejat fer-se andorrans. Caldria una profunda reflexió sobre els motius, però és evident que l'estima a un territori no la marca un calendari, sinó els sentiments. Dissabte es va celebrar un acte que ja no és excepcional, i les diverses associacions culturals de comunitats de residents es van aplegar a l'envelat del Parc Central, a iniciativa del Comú d'Andorra la Vella. Tothom va destacar les facilitats existents per facilitar la integració, i també hi va haver unanimitat en assenyalar l'idioma com el principal obstacle. És clar que és dur deixar la terra natal i viure en un altre país, i és aquí on conflueixen la voluntat real d'integració dels nouvinguts i l'interès també real del país que acull de facilitar aquesta integració. Perquè es tracta d'un punt que interessa a les dues parts.

Als primers, perquè sense integració és més difícil progressar i poden acabar sentint-se com a ciutadans de segona categoria. Al segon, perquè sense integració el progrés del país és més difícil i moltes polítiques que es posen en marxa són inútils perquè els habitants es van substituint i es fa impossible recollir els resultats esperats.

Com bé va dir la cònsol de la capital, Rosa Ferrer, caldrà més feina per afavorir la integració a nivell lingüístic. Aquest és el primer i més important pas per a la consolidació dels estrangers i de les seves famílies. Comprovar que joves que han nascut al país opten pel passaport d'un altre estat és descoratjador, i el senyal de què alguna cosa passa i falla. Andorra ha estat un país d'oportunitats, i s'ha de donar oportunitats per a la integració, sense caure en l'autocomplaença de què es fa prou i bé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.