Sovint es plantegen eternes i teòriques taules de treball per analitzar el futur del turisme al nostre país. Tots els països es disputen aquest manà econòmic que és una font d'ingressos important o indispensable per a les economies nacionals. Un apunt: El turisme mundial va créixer gairebé un 5% en els primers mesos de l'any, amb el que es consolida el repunt del 7 % registrat l'any anterior, segons l'actualització provisional del Baròmetre de l'Organització Mundial de Turisme (OMT) que recull les dades fins a març. A tot el món, les arribades de turistes van superar els 124 milions en els dos primers mesos del 2011, enfront dels 119 milions del mateix període de 2010.

Un exemple més proper és Espanya, on les previsions són també optimistes de cara a aquest exercici. A Andorra l'enlairament de la indústria turística ha d'arribar inevitablement. El problema és que mentre Espanya es nodreix de mercats que estan començant a superar la depressió, el Principat té una dependència enorme del veí del sud, on la seva economia no anima precisament els seus ciutadans a viatjar i fer turisme.

Centrar esforços en altres mercats. Sí. Seguir la promoció a Espanya, també. ¿I per què no buscar fórmules imaginatives? Com s'ha vist en aquesta campanya, una temporada llarga no és necessàriament sinònim de més esquiadors, i sí en canvi més despeses de funcionament. Tampoc obrir més hores els comerços ha de comportar sistemàticament un major volum de vendes. Ni rebentar preus en l'hoteleria assegura la viabilitat del negoci. En turisme dos i dos no són sempre quatre. Tampoc cal creure amb una fe a cegues que es pot prescindir del turisme de proximitat i d'una dia a un altre elevar la qualitat dels nostres visitants o, el que és el mateix, el poder adquisitiu.

Celebrar taules de treball sectorials per debatre els problemes i buscar solucions comunes dóna fruïts, però a voltes s'hi posen sobre la taula projectes atractius però difícilment materialitzables. ¿Perquè no buscar una combinació?, com continuar treballant amb un horitzó llunyà i alhora apostar per accions puntuals. La Final a 8 ha portat els millors equips d'Europa d'hoquei patins a Andorra, les seves delegacions i els seus aficionats i familiars. Andorra ha desprès aroma a esport, i d'alguna manera ha injectat activitat a comerços i hotels, a banda de la promoció que s'ha fet en mitjans de comunicació europeus, especialment d'Espanya i Portugal.

És una acció puntual, certament, però què si s'anés sumant a altres es convertiria en molt més que un esdeveniment passatger. S'ha parlat i es parla molt d'atreure congressos, però no acaba de funcionar i les instal·lacions són més una càrrega que s'engoleix diners públics. S'haurà de reflexionar si s'ha apostat seriosament i s'ha treballat de forma eficaç, i pensar també en altres Finals a 8, del món de l'esport o de l'espectacle. Posar-hi més imaginació, i no tancar-se només al que ja se sap.

Per a més informació consulti l'edició en paper.