Uns mesos després que se celebrés el Fòrum Nacional del Paisatge, l'equip d'experts de la Universitat de Barcelona encarregat d'elaborar l'informe sobre el paisatge del Principat ja ha emès la seva anàlisi, fruit també de la tasca duta a terme per l'exministre Vicenç Alay al capdavant de Medi Ambient. Les conclusions de l'informe són inapelables: el 87% de la superfície d'Andorra està considerada d'alt valor paisatgístic. A aquesta característica gens menyspreable –el Principat deu ser dels pocs països al món amb quasi un 90% del seu territori considerat d'alt valor paisatgístic– s'hi afegeix una peculiaritat clarament andorrana: la convivència en un espai molt petit de paisatges urbans, rurals i naturals sense espais de transició entre ells. Va ser l'expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, qui, en observar Andorra des de l'aire, va dir que el que millor definia el Principat era la combinació de natura i zona urbana. És cert i l'informe de la UB confirma ara el que molts andorrans ja sabien de fa temps: que el paisatge d'aquestes Valls, i les seves peculiaritats, són un atractiu turístic encara pendent d'explotar en tota la seva plenitud.

Ara bé, no podem obviar que el paisatge i les seves peculiaritats són fruit, no només d'accidents geogràfics, sinó també d'una evolució històrica i demogràfica, és a dir, humana. En aquest sentit, l'estudi de la UB alerta de dos grans perills: El primer, la recessió accentuada i alarmant del paisatge rural. Segons sembla, a Andorra tant el paisatge urbà com el paisatge natural d'alta muntanya gaudeixen de bona salut, però el paisatge rural –és a dir, de camps conreats i boscos explotats– està en clar retrocés. Això, segons s'apunta a l'estudi, és una amenaça per a la diversitat paisatgística i la combinació dels tres àmbits –natural, rural i urbà– que donen atractiu al paisatge andorrà. Però això no és sinó el reflex de la pràctica extinció de la pagesia al nostre país. La manca d'una política clara i d'una alternativa als conreus tradicionals que ja no són rendibles han abocat el món rural a la desaparició. En aquest sentit, l'estudi de la UB ha de servir per iniciar una reflexió sobre qui futur volem –si és que en volem algun– per al sector de la pagesia i la ramaderia. Andorra tal vegada pugui prescindir d'aquest sector, però aleshores haurà d'assumir que està prescindint també d'una part –una tercera part– del seu paisatge característic.

L'altre risc que s'evidencia a l'estudi és el d'un desenvolupament urbanístic descontrolat i excessiu. Al desembre hi haurà eleccions comunals i durant el proper mandat es revisaran els plans d'urbanisme de les set parròquies. Convindrà tenir presents les recomanacions de l'informe.

Per a més informació consulti l'edició en paper.