Ja feia dies que se'n coneixia la composició –de forma oficiosa des de fa algunes setmanes i de manera oficial des de dijous passat– però no va ser fins ahir que el gabinet de Toni Martí va prendre possessió del càrrec. Ja ho hem dit en d'altres ocasions en aquestes pàgines: és un Executiu de marcat caràcter centrista: amb dos ministres provinents d'opcions polítiques de centre reformista i tres que en el passat han estat vinculats d'una o altra manera a la família socialdemòcrata. Però el moviment es demostra caminant i caldrà esperar a les primeres decisions per veure quin rumb tindrà efectivament aquest Govern. Ahir, igual que durant els darrers dies, es van començar a esbossar algunes prioritats: al titular de Finances, Jordi Cinca, li tocarà complir amb les promeses d'enllestir la reforma fiscal i aprovar el pressupost abans de finals d'any. Tant per a una cosa com per a l'altra li caldrà la complicitat del Consell, dels dos grups parlamentaris. També hauria de pensar en culminar o dur a terme la reestructuració del deute públic, per tal que no hi torni a haver problemes en aquest punt cada cop que hi ha un canvi de Govern.

El ministre d'Exteriors, Gilbert Saboya, té un repte a llarg terme, el de les relacions d'Andorra amb la Unió Europa, i la divisa que sembla que ha de marcar la seva política –allò de l'homologació sense homogeneïtzació– és fins a cert punt simbòlica del rumb que haurà d'agafar aquest Executiu, qualsevol Executiu: fer que el Principat deixi de ser una peça incòmoda a Europa i, a la vegada, trobar un nou model de creixement econòmic en un entorn cada cop més competitiu i amb les regles de joc més igualades. És complicat, com també serà complicat per a la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, trobar l'equilibri de racionalitzar sense retallar, de combatre els abusos sense afectar els drets, d'usar el bisturí i no les tisores de podar. Ningú, de cap costat de l'arc polític, no dubta de la perícia tècnica de Rodríguez i tal vegada ha arribat el moment que en un àmbit tan seriós com el del sistema sanitari i de seguretat social els polítics deixin als tècnics garantir la sostenibilitat del model sense comprometre-la amb lleis de difícil compliment més enllà dels murs del Consell General.

Els mateixos matisos i equilibris que hauran de regir la política exterior, la política econòmica i la política social, hauran d'impregnar totes les àrees d'aquest Govern. La situació és greu, però no hi ha solucions màgiques ni lloc per a proclames maximalistes. Cal treballar en una doble dimensió: preparant els canvis a llarg termini i combatent els problemes del dia a dia. La ciutadania no espera miracles, però sí explicacions racionals del que es pot aconseguir i dels esforços i sacrificis que calen per aconseguir-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.