El pitjor dels vicis del legislador andorrà és el de la impuntualitat: les lleis sempre arriben tard. Hi ha regulacions que mai no arriben, com la llei integral del comerç, i d'altres que precisen ser modificades però que veuen com els canvis mai no s'acaben de materialitzar: aquí podríem citar la regulació de la funció pública, la llei del sòl o la llei de finances dels Comuns. Fa la impressió que al Principat no n'hi ha prou de constatar que una legislació és obsoleta, insuficient o simplement mal feta; cal que aquesta constatació es mantingui de forma sostinguda en el temps durant una bona pila d'anys perquè el legislador decideixi posar-se a treballar en la qüestió.

Ara, segons sembla, és el torn dels farmacèutics. A la pàgina tres de l'edició d'avui, la presidenta del Col·legi lamenta que la llei reguladora del medicament data de 1977 i que es fa molt difícil gestionar la situació actual amb un marc elaborat fa 34 anys. Les recents modificacions introduïdes durant els darrers mesos no han fet sinó aguditzar la necessitat d'una llei integral que reguli el sector. Els famacèutics han hagut d'afrontar canvis en el transport de medicaments, l'establiment de preus de referència per als medicaments genèrics i la prohibició de venda de determinats productes, com el tristament famós EPO que està darrere d'alguns escàndols de dopatge esportiu dels últims anys. Tot plegat fa que s'evidenciï encara més, expliquen des del Col·legi de farmacèutics, la necessitat d'un nou marc regulador.

En la petició d'una llei del medicament que reguli el sector de manera integral i que el diferenciï clarament de l'àmbit comercial no podem sinó coincidir amb la petició dels farmacèutics i del col·legi professional que els representa. Una altra qüestió són les valoracions sobre les mesures impulsades des del Govern i des de la CASS per contenir la despesa sanitària i que també afecten –en alguns casos, com el de l'establiment de preus de refèrencia– al sector de les farmàcies. Algunes d'aquestes mesures no han agradat als farmacèutics i alguns dels seus arguments semblen raonables. Ara bé, davant la necessitat de fer viable el model sanitari i de seguretat social –un punt que forma part del pacte d'Estat al qual s'han compromès a arribar demòcrates i socialdemòcrates– cal tenir present que tothom hi haurà de posar de part seva: Contenir la despesa sanitària no només vol dir un ús més raonable del sistema per part dels usuaris, sinó que també implica entendre que metges i farmacèutics també s'hauran d'estrènyer el cinturó.

Per a més informació consulti l'edició en paper.