Avui se celebra el dia internacional dels museus i, en certa manera i per extensió, el dia del turisme cultural. Aquesta modalitat turística, tan arrelada als països de l'àmbit europeu, sembla que no acaba de tenir èxit al Principat. Més aviat, i segons les xifres publicades fa uns dies en aquest rotatiu, tot apunta a què el turisme cultural a Andorra va a la baixa, tant o més que el turisme de neu i compres. Els principals museus i monuments del país reben ara poc més de la meitat del nombre de visitants que rebien fa una dècada: una davalla proporcionalment superior a la que ha registrat el turisme en general durant el mateix període de temps.

En un dia com el d'avui no està de més preguntar-nos per què aquesta modalitat turística –la vinculada amb la cultura– no acaba de reeixir frontera endins. Potser és perquè es tracta d'un tipus de turisme que requereix més paciència, més boca-orella, i que no dóna uns rendiments tan immediats i tan evidents com els del turisme de neu o el turisme comercial. El benefici del turisme cultural és més intangible i més a llarg termini: ajudaria a la tan preuada desestacionalització del turisme i projectaria una imatge més complexa –i, per tant, més completa– del Principat a l'exterior. Sovint es diu que alguns dels problemes d'Andorra amb l'exterior provenen del poc coneixement que del nostre país tenen fins i tot els nostres veïns. Probablement sigui cert, probablement molts tinguin encara l'estereotip d'una Andorra on només hi ha pistes d'esquí, un duty free gegant, bancs i especulació immobiliària. Una bona oferta cultural i una bona projecció d'aquesta oferta ajudarien a trencar aquesta imatge.

¿Què ens falta perquè això sigui possible? Andorra ja té el patrimoni: les esglésies romàniques, les cases pairals, els nuclis antics de les poblacions, l'arquitectura del granit... tal vegada el que ens falta és una línia clara, una política definida i constància. De moment, no és una bona senyal que les temporades de música o de teatre s'escurcin o que el saló del còmic opti per un format reduït.

Dijous passat, el cap de Govern, Toni Martí, anunciava els membres del futur Executiu demòcrata: tots menys el titular de Cultura, una cartera que durant les primeres setmanes de Govern Martí assumirà personalment. Hi ha inquietud en el sector cultural i és lògic que hi sigui. És cert que val més posposar la decisió que precipitar-se i equivocar-se, però el fet que el cap de Govern no hagi trobat la persona idònia per fer-se càrrec del Ministeri de Cultura és un mal símptoma. I no s'hi val a dir que la Cultura no és, ara per ara, la prioritat, perquè aquesta excusa, malauradament, sempre serà bona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.