Toni Martí ja és el sisè cap de Govern de la història i si els socialdemòcrates es van trobar fa dos anys amb un país amb la majoria de reformes estructurals sense fer, els demòcrates hereten una Andorra amb les reformes a mig fer. En els grans temes d'Estat sembla –ja s'evidenciava així en els programes electorals– que no hi ha d'haver grans divergències entre els dos partits representats al Consell General. En el debat, d'ahir, però, va aflorar una qüestió no resolta i que anticipa estira i arronses importants durant els propers temps: l'endeutament del Govern.

El PS va arribar a l'edifici administratiu queixant-se que totes les pòlisses de crèdit vencien durant els primers sis mesos de govern: unes al juny del 2009 i les altres al desembre. El gabinet Bartumeu va prometre centrar els seus esforços en una reestructuració de l'endeutament de l'Estat per evitar que això tornés a passar i per diversificar els creditors, que ja no només serien les entitats bancàries andorranes, sinó també algun banc estranger i altres particulars a través d'una emissió de deute públic. L'emissió es va dur a terme i també l'emprèstit internacional amb una entitat bancària francesa. Però la qüestió de l'endeutament –com dèiem en referència a la majoria de reformes estructurals– continua essent objecte de debat i font de problemes.

El nou gabinet demòcrata també haurà d'afrontar una renegociació del deute tan bon punt assumeixi la responsabilitat de governar. L'escenari no és el mateix que el del 2009, és cert: en diversos fronts s'ha avançat; però tampoc no és un escenari còmode. El debat de fons és el següent: durant anys, la banca andorrana ha subvencionat els crèdits al Govern com una mena de compensació informal per un país fet a mida dels seus interessos. Totes les parts implicades en sortien beneficiades. En certa manera, aquest és l'argument que ahir esgrimia el líder socialdemòcrata. Però és que fins i tot assumint aquest argument és comprensible que la banca vulgui augmentar els interessos aplicables a les pòlisses de crèdit: Andorra ja no és un país tan a la mida dels bancs i en el futur ho serà –previsiblement– encara menys: si l'Estat exigeix al sector financer que camini cap a l'homologació i la normalitat, també és comprensible que el sector financer exigeixi una major homologació i normalitat en les condicions dels seus préstecs a l'Estat.

Podrem discutir si l'augment de mig punt percentual en l'interès aplicable és o no exagerat, el que no podrem discutir és que la línia que caldrà seguir en el futur serà aquesta. El Govern, el que sigui, té l'obligació de negociar l'interès més baix possible, però no pot obviar que la normalització s'ha d'aplicar a tots per igual; també a l'Estat i a les seves finances.

Per a més informació consulti l'edició en paper.