Per a l'esport andorrà les alegries no sovintegen. Per això la victòria del VPC dissabte al vespre, victòria que val un ascens a Tercera Federal, cal assaborir-la pausadament. A l'alegria que habitualment va aparellada a una victòria esportiva que culmina una bona temporada aquest cop cal afegir-hi unes notes d'orgull nacional. L'esport permet això: vehicular els sentiments i les aspiracions individuals i comunitàries per la més pacífica i civilitzada de les vies. I en el cas del rugbi, amb tot el que d'emblemàtic té a Andorra, encara més.

La victòria del VPC és més que una simple victòria esportiva, fins i tot més que un simple motiu d'orgull nacional. És la victòria d'un equip format majoritàriament per esportistes voluntaris i voluntariosos, persones que –a diferència dels jugadors que integren altres equips rivals– no han fet del rugbi el seu modus vivendi, sovint no per manca de ganes, sinó perquè la situació dóna pel que dóna, el país dóna pel que dóna. La pràctica de qualsevol esport és sacrifici i quan no hi ha una compensació econòmica significativa al darrere el sacrific és major. Per això les victòries del VPC –les victòries de bona part de l'esport andorrà en general, podríem dir– són victòries que transcendeixen els valors purament esportius.

I en aquest punt cal fer una reflexió, no tant centrada en el món del rugbi com en el de l'esport de manera global: ¿tots plegats som prou conscients de la importància de les activitats esportives des del punt de vista de la cohesió social i, de retruc, de la identitat nacional? No són pocs els clubs esportius que tenen dificultats econòmiques, que reben molt poc suport de l'administració pública i als quals els és a voltes quasi impossible trobar un patrocinador. No es tracta només de mirar cap al Govern i demanar més esforços, més suport, més diners –que també– sinó de dirigir-se a les empreses privades tot recordant com de vital és per a l'esport del país el patrocini econòmic. Un patrocini que, en aquest cas, no s'ha de contemplar com una despesa, sinó com una inversió: una inversió en publicitat de l'empresa en qüestió, en promoció del nom d'Andorra, de la marca Andorra, i en el foment de la participació dels individus en esdeveniments col·lectius.

Ho hem dit i repetit moltes vegades des d'aquesta tribuna aplicat als àmbits més diversos: Andorra no va sobrada de cohesió social i de comunió identitària. Per molt justes que siguin les lleis, sense aquest ciment que ho lligui tot, rarament els països tiren endavant. L'esport és un instrument ideal de cohesió i de promoció de la identitat. Entre tots hem d'evitar que quedi desaprofitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.