Més de 400 establiments ja s'han adherit a la campanya Andorra al maig, més que mai, orientada a atreure visitants en els mesos més fluixos de l'any, això és, els que queden entre les temporades d'estiu i hivern. Si l'experiència dóna uns mínims resultats positius, es repetirà al novembre. Esperem que així sigui, però sospitem que la campanya –tot i anar en la bona direcció– pot acabar com una d'aquelles flors que, per si soles, no fan estiu.

Les accions concretes, les campanyes orientades a captar un tipus determinat de visitant o a cobrir un nínxol concret del mercat són necessàries. El màrqueting ben pensat és cada cop més imprescindible i la batalla s'ha de lliurar en tots els fronts: el del preu, el de la qualitat i el de l'oferta diferenciada. Però fa la impressió que en la permanent redefinició del model turístic i comercial només s'esmercen esforços en les accions, en la part més executiva, mentre que les mancances del marc es mantenen. I tan o més important és el marc regulador com les accions executives.

Des d'aquesta tribuna podem fer avui una breu llista –ni de bon tros exhaustiva– de les mancances que fa anys que s'arrosseguen i que suposen un obstacle per al futur creixement del model turístic i comercial, per moltes campanyes que es facin i per molt ben orientades que aquestes campanyes estiguin. Citarem tres exemples del molt que queda pendent:

El primer, les deficiències en la catalogació hotelera. No sembla un bon reclam per a la qualitat que hotels, posem per cas, de quatre estrelles ofereixin unes tarifes sensiblement inferiors –i també una qualitat marcadament per sota– que altres establiments de la mateixa categoria o fins i tot d'una categoria inferior. Mentre no hi hagi una regulació i un control més estricte de la qualificació dels establiments hotelers i dels serveis i preus que ofereixen, el turisme de qualitat seguirà essent una utopia.

El segon, la manca d'una llei integral que reguli el comerç: els drets dels consumidors i usuaris, els períodes de rebaixes... una llei, en definitiva, que doni seguretat al visitant i potencial comprador –aquesta seguretat jurídica que tan es reclama per a l'inversor estranger, tampoc no hi és en molts casos per al turista que ve a comprar. Lligada a aquesta qüestió també hi ha l'elaboració d'uns convenis col·lectius per als treballadors del sector del comerç que permetin avançar en una més gran llibertat d'horaris –sense menyscapte dels drets– i, per tant, en un sector comercial encara més competitiu.

El tercer i últim seria buscar una política d'immigració més ajustada a la realitat, modulada en funció dels interessos empresarials i fermament controlada des de l'administració.

Per a més informació consulti l'edició en paper.