El Senat espanyol votarà en breu una esmena presentada pel Grup parlamentari Socialista encaminada a limitar la franquícia de productes tabaquers que els residents al Principat –nacionals o no– i els treballadors fronterers poden passar per la duana. Si l'esmena prospera –i tot apunta a que així serà, ja que en aquest tipus de qüestions sol haver-hi unanimitat de les forces polítiques espanyoles– cada resident o transfronterer només podrà passar per la duana espanyola sense pagar l'IVA corresponent un màxim de 200 cigarretes mensuals. És a dir, el que ara es podia passar per la duana cada cop que es creuava la frontera ara només es podrà passar un cop al mes. La raó és fàcil de descobrir: emparant-se en la franquícia, alguns residents i fronterers fan el seu propi negoci. La franquícia, raonen les autoritats espanyoles, està pensada per als turistes que passen uns dies al Principat i volen endur-se un parell de cartrons de cigarretes a bon preu.

La mesura proposada pel Grup Socialista al Senat de Madrid pot semblar un xic dràstica, ja que un treballador fronterer resident a la Seu, per exemple, veurà reduïda de manera substancial la seva possibilitat de comprar tabac a Andorra i baixar-lo a casa com podia fer normalment. Però aquí no podem perdre de vista dos extrems: El primer que, dràstica o no, la mesura exemplifica en quina direcció bufen els vents, no ara, sinó des de fa molts anys. Pretendre bastir un negoci, un modus vivendi, a costa de la salut i la fiscalitat dels països veïns serà cada vegada més complicat. El segon, que la franquícia no és un dret ni dels residents, ni dels fronterers, ni dels turistes. La franquícia és poc més que una concessió graciosa d'un Estat veí que decideix eximir del pagament del tribut corresponent una quantitat de la mercaderia adquirida a les Valls. Res més.

Ara bé, també cal analitzar la mesura que pretén adoptar el Senat espanyol des d'una perspectiva realista. ¿Quines possibilitats reals hi ha d'aplicar aquest enduriment de les condicions en cas que finalment s'aprovi? ¿Com es controlarà que cada resident o treballador fronterer no superi el màxim de 200 cigarretes passades per la duana espanyola casa mes? Excepte casos molt flagrants de contraban emparat en la franquícia, en la majoria de les situacions serà impossible dur a terme aquest control amb l'eficàcia mínima esperable. Potser és que el que es busca és, precisament i únicament, combatre aquest contraban encobert, aquest –per dir-ho així– abús de dret. Si és així, encara millor, perquè del que es tracta –fins i tot des d'una perspectiva exclusivament espanyola– és de combatre els abusos, no de complicar la vida a les persones que viuen i/o treballen a Andorra.

Caldrà esperar a l'aprovació i a l'aplicació d'aquesta mesura per avaluar-la en tota la seva extensió. Si aconsegueix tancar el setge al contraban i mantenir el beneficiós règim de franquícia instaurat amb l'acord duaner s'hauran complert els objectius.

Per a més informació consulti l'edició en paper.