Hi va haver un temps en què el contraban era vist amb simpatia a molts indrets, era socialment acceptable, o tolerable, si més no. Però aquest temps fa molt que va passar. També hi va haver un temps en què hom es podia permetre el luxe de fer diferències i matisos entre diner negre –fruit de la simple evasió– o diner brut –fruit de la comissió d'un delicte–, però aquest temps també està tocant a la seva fi com Andorra ha pogut constatar al llarg dels darrers anys. En aquest context, el Principat ha de seguir essent modèlic en la lluita contra el blanqueig i seguir avançant a un ritme raonable en la cooperació contra el frau fiscal. Són coses diferents, conceptualment diferents, moralment diferenciades, però que van de la mà més sovint del que sembla.

Aquests dies el Col·legi d'Advocats a celebrat les jornades sobre el blanqueig de capitals, amb la participació de notables experts del Principat i dels països veïns. Els uns i els altres han coincidit en assenyalar que el blanqueig de capitals representa una preocupació creixent al món occidental: l'impacte d'aquest tipus de delicte és d'entre el 2% i el 5% del PIB global i les perspectives són que tendirà a augmentar durant els propers anys. En aquest escenari, la responsabilitat dels països amb un sector financer desenvolupat –com és el cas d'Andorra– és una responsabilitat creixent. Cal fer un esforç d'adaptació permanent de la legislació i dels protocols d'actuació en casos de delictes econòmics. Aquests dies s'ha parlat de restaurar l'autoblanqueig –desaparegut del Codi Penal el 2005– com a delicte autònom, desvinculat del delicte d'origen dels capitals blanquejats. Aquesta figura planteja dubtes conceptuals importants i no hi ha unanimitat en la doctrina, però si la tendència internacional va en la línia de la seva tipificació el Principat no se'n pot quedar al marge. El futur de les places financeres ja no passa per les anomalies i les opacitats, sinó per fer de la transparència i l'adequació a les normes banderes en pro d'una major seguretat i competitivitat. Cada cop hi ha menys marge per als matisos i les ambigüitats i hom no pot pretendre treure profit dels avantatges d'un món global sense globalitzar també les seves responsabilitats.

Més enllà de les actualitzacions tècniques que caldrà anar abordant, cal ser conscients que la concepció dels delictes econòmics també està evolucionant. Per la relació d'aquests delictes –mal anomenats de coll blanc– amb altres conductes més lesives i censurables, com la corrupció, el tràfic de drogues o el terrorisme, el judici social dels delictes econòmics és ja equiparable a arreu al de la resta d'actes criminals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.