Ull amb l'aeroport d'Alguaire. El que es va veure com una porta d'entrada de turistes es pot convertir en una barrera perillosa per als interessos d'Andorra. L'aeroport lleidatà, que va ser acollit amb entusiasme per la seva proximitat amb el Pirineu i Andorra, ha vist en poc temps com no s'han complert les expectatives que va generar i les companyies han anat gradualment deixant d'operar des d'aquestes instal·lacions. Ahir una notícia va sorprendre especialment, i segons recollien algunes agències el Govern català ha segellat un acord amb el principal turoperador britànic Neilson-Thomas Cook, que portarà als Pirineus durant la propera temporada d'hivern uns 33.000 passatgers a Alguaire amb sis vols xàrters setmanals durant un període de cinc anys, que és la durada del conveni signat entre ambdues parts. El turoperador abandona l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc, i a canvi Aeroports de Catalunya invertirà 1,5 milions d'euros per ampliar la terminal, tal i com reclama el turoperador. Atenció també perquè la inversió és important en un aeroport que fins la data estava quasi defenestrat i que buscava amb desesperació companyies disposades a volar des de LLeida. Amb la perspectiva que dóna el temps, s'ha de valorar ara com encertada la reticència d'Andorra a posar diners a Alguaire, per molt que s'hagi volgut vendre com la porta d'entrada. No s'ha de dubtar que Alguaire pot comportar beneficis, però tampoc s'ha d'oblidar la constant i dura competència entre Catalunya i Andorra pel que fa a la indústria de la neu.

Per aquest motiu no sorprenen les declaracions del ministre de Turisme en funcions, Claudi Benet, que ahir es fa referir a una «jugada» de la Generalitat que pot fer perdre esquiadors a Andorra. Els números són clars. El responsable de Thomas Cook a Andorra sosté que el proper hivern portaran a Andorra uns 15.000 esquiadors, però si el compromís amb Alguaire és de 30.000 passatgers (anada i tornada), serà complicat satisfer les expectatives de Catalunya i Andorra alhora. Com admet Benet, la lògica fa pensar que les subvencions tenen com a contrapartida que una part dels esquiadors hauran d'anar a les estacions d'esquí catalanes.

Els turoperadors són els intermediaris entre els viatgers i el destí final, i per tant tenen la paella pel mànec a l'hora d'afavorir una zona turística en detriment d'una altra. El ministre troba «pervers» un sistema en el qual qui paga es qui fa venir la gent, mentre que l'atractiu turístic queda en un segon marge. Són les regles del joc, agradin o no, i Andorra haurà de saber jugar-hi ara que les cartes estan al descobert.

Per a més informació consulti l'edició en paper.