La cultura sindical a Andorra és molt minsa. A banda del camí que queda per recórrer per implantar definitivament una legislació adaptada i homologada, la realitat i els fets demostren una baixa implicació dels treballadors en l'acció sindical i en la implicació amb la defensa dels drets dels treballadors. Si no fa gaires anys parlar de la legalització dels sindicats era quasi un tema tabú, en l'actualitat la representativitat dels sindicats és pràcticament nul·la, a excepció de l'àmbit funcionarial.

L'esforç, acompanyat de crítica, que ha fet el Govern del PS en aquest camp no s'ha vist acompanyat d'una resposta clara del món dels assalariats. Ahir, una quarentena de persones van respondre a la convocatòria sindical de l'1 de Maig, celebració del Dia del Treball, que en l'actualitat és una festa reivindicativa dels drets dels treballadors en sentit general, i que se celebra en molts països. Certament tampoc altres concentracions en altres països van ser nombroses, però a Andorra és ja una repetició el fet que siguin molt escasses les persones que surten al carrer l'1 de maig.

¿Perquè hi ha tan poca cultura sindical? Les respostes poden ser diverses. La primera té una connotació social, de poca cohesió a causa d'una població majoritàriament immigrant amb molta rotació, i que presta poca atenció als afers interns del país i encara menys a l'evolució dels sindicats. La segona és la poca tradició del moviment sindical a Andorra, que implica el temor d'una part dels assalariats i el recel d'una part de l'empresariat, situació que s'agreuja a causa de la dèbil cobertura legislativa. I la tercera és que només el sector públic ha disposat de l'oportunitat d'organitzar-se, mentre que al sector privat la representació dels sindicats i la constitució de comitès d'empresa és inexistent. El secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, va lamentar ahir el poc suport popular a la manifestació, i va admetre que la veu del sindicat no arriba amb prou força.

El líder sindicalista va recordar que a banda de l'1 de maig com a jornada festiva les seves reivindicacions es mantenen pel que fa a l'acomiadament lliure i les pensions, i va afegir que al Principat els sindicalistes pateixen persecució laboral i hi ha persones que tenen «por». Certament, s'han produït casos en empreses que corroboren les manifestacions del secretari general de l'USdA. Però caldrà també fer una autocrítica davant l'escassa presència de polítics i dels mateixos funcionaris, i analitzar si realment la fórmula emprada és prou útil per fer arribar el missatge sindical als treballadors. Però sense les lleis necessàries, tot queda en interrogants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.