La sisena legislatura ja està en marxa. Els 28 consellers generals van prendre ahir possessió del càrrec i Vicenç Mateu i Mònica Bonell ja van exercir de síndic i de subsíndica. El ciutadà espera molt d'aquesta nova etapa parlamentària, especialment solucions i treball, que imperi un clima de consens malgrat l'aclaparadora majoria absoluta, i que s'evitin excuses per eludir decisions necessàries però també difícils.

El carrer no vol un discurs carregat de promeses estèrils, de bones intencions sense una base sòlida, de paraules sense contingut, i tampoc desitja batalletes partidistes o intervencions demagògiques que arrenquin l'aplaudiment immediat i la indiferència posterior.

En la seva primer intervenció, Mateu va demostrar una visió realista d'aquest escenari que es dibuixa al carrer, i també conciliadora malgrat que el Govern i el Grup Parlamentari de DA no tindrà cap necessitat de buscar el suport del PS i disposarà de via lliure per tirar endavant totes les iniciatives parlamentàries. Mateu ha volgut començar la legislatura amb la mà estesa de forma pragmàtica, recordant que els ciutadans estan travessant un moment dolent, i que toca als 28 consellers buscar solucions perquè Andorra torni a ser un «país de prosperitat». Per això va demanar als parlamentaris que no perdin de vista les preocupacions del carrer, ja que en definitiva els consellers són els representants de tots els ciutadans, electors i residents, perquè les seves decisions afecten tothom igual.

De la mateixa manera que el futur cap de Govern, Toni Martí, va mostrar-se convençut de què no disposarà de cent dies de gràcia en els afers de les relacions amb Europa, el síndic va ubicar la política exterior com un dels pilars que ha de permetre el Principat cercar el camí de la recuperació i, més en clau econòmica, es va mostrar partidari «d'obrir-se més a l'exterior» en contraposició del que deia el Manual Digest i per reinterpretar les claus de la història de l'andorranitat.

Potser no és necessari reinventar el país, però sí fer retocs i preparar un nou model, adaptat a les circumstàncies i a les exigències d'Europa. Mateu va desmarcar-se de l'aritmètica parlamentària i va posicionar-se a favor d'un «tarannà conciliador» i va advocar per ser «els síndics de tots». Va ser clar, també, quan va demanar abandonar els interessos de campanars per treballar de forma conjunta pel país que, a la fi, és el que realment interessa a tothom. El carrer, independentment de les tibantors passades i de la passada legislatura obstruccionista, reclama ara feina i més feina per superar aquesta situació que afecta a tots els sectors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.