Continuen els desencontres entre el Govern i la companyia aèria Pyrenair sobre el contracte de promoció pel qual Andorra va pagar 130.000 euros dels quals vol recuperar-ne 44.000 després que l'aerolínia deixés d'operar a l'aeroport d'Alguaire en plena temporada d'hivern. Cada part esgrimeix els seus estudis, les seves auditories i els seus informes: L'Executiu argumenta que la companyia aèrea ha de tornar a Andorra 44.000 euros per incompliment de contracte, mentre que Pyrenair afirma que no hi ha incompliment i que l'impacte de la promoció que l'empresa ha fet del Principat és de 400.000 euros, una xifra molt superior als 130.000 aportats pel Govern. Segons Pyrenair, el contracte que vinculava l'empresa amb l'Executiu era de promoció publicitària i no de nombre de vols i, per tant, el fet que hagi deixat d'operar des d'Alguaire no suposa un incompliment. Ambdues parts diuen no voler judicialitzar la qüestió, però es mantenen enrocades en les respectives posicions.

Més enllà de qui tingui raó –sembla clar que l'objecte del contracte era la promoció publictiària, però sense vols no hi ha promoció publicitària possible– cal reflexionar una vegada més sobre el model de promoció turística que els diferents Executius han dut a terme en els darrers anys. És cert que hi ha hagut un canvi de mentalitat i de cultura en aquest aspecte –en poc temps s'ha passat de veure la promoció com una despesa a veure-la com una inversió, i això ja és un avenç–, però no estem segurs que sigui suficient. L'afer Pyrenair és un exemple més d'una manera de fer que no sempre acaba de funcionar: confiar en operadors turístics –en aquest cas aerolínies– estrangers per atreure visitants al Principat. Aquesta pràctica pressuposa que l'arribada de turistes només depèn de la voluntat d'aquestes empreses, com si per si soles fossin capaces de condicionar les preferències dels potencials visitants. I això no sempre és així: Amb o sense vols a Alguaire, Andorra segueix tenint els mateixos defectes i les mateixes virtuts; i amb més o menys defectes o virtuts l'aeroport de Lleida queda igual de lluny.

Encara que el negoci amb Pyrenair hagués sortit bé –i no ha sortit malament del tot– el resultat hagués estat una baula més en la cadena que lliga el turisme del Principat amb empreses estrangeres. A voltes cal invertir més en imaginació, en anar a buscar el nínxol de mercat que queda per omplir, en oferir quelcom diferenciat de la resta. I és clar, això, com gairebé tot, també va lligat a l'obertura de nous sectors econòmics i, per tant, a les reformes estructurals. I com que tothom –se suposa– ja sap que tot passa per aquí potser ha arribat l'hora de posar-s'hi d'una vegada per totes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.