Poc abans de les vacances de Setmana Santa aquest rotatiu es feia ressò de la preocupació dels departaments de Duana i Tributs sobre les poques consultes relatives a l'aplicació de l'impost sobre la renda dels no residents (IRNR), el primer dels tres grans impostos directes que ha entrat en vigor –l'entrada en vigor dels altres dos està condicionada a l'aprovació de la llei de l'IVA–. Avui la notícia és que la llei que regula l'IRNR presenta llacunes que requeriran modificacions legals a curt termini. El nou Consell General no pot trigar a revisar la llei per aclarir si determinades rendes estan o no subjectes a tributació per l'IRNR; aquest és el cas dels premis obtinguts en bingos i altres jocs d'atzar o de determinades pensions de la Seguretat Social.

Tot i que és important resoldre aquests aspectes –i també tenir present que les lleis mai no són perfectes i que s'han d'anar ajustant, revisant i readaptant a cada moment– els buits legals que presenta la regulació de l'IRNR no són –per ara– alarmants. Més preocupant és l'aparent poca consciència dels particulars sobre l'entrada en vigor de l'impost. En les últimes setmanes han augmentat les consultes als departaments de Duana i Tributs, però la tònica general és la de l'escassa conscienciació. Les consultes als organismes oficials haurien de ser molt més nombroses si tenim en compte l'elevat nombre de serveis que les empreses andorranes contracten a empreses i a professionals estrangers.

No es pot dir que els departaments de Duana i Tributs no hi esmercin esforços: n'hi ha prou de pensar en les consultes individualitzades que ofereixen a empresaris i professionals. Tal vegada caldria un esforç més gran de comunicació, de difusió del que significa l'entrada en vigor de l'IRNR. No tant per aquest impost en si –que, tot i ser important, no serà mai un dels pilars del sistema tributari– sinó pensant en l'estratègia per a l'entrada en vigor d'impostos directes més rellevants, com l'impost de societats, l'impost d'activitats econòmiques i –eventualment– l'impost sobre la renda de les persones físiques.

Tot plegat evidencia el que ja s'havia posat de manifest fa dècades en altres països europeus que van encarar reformes similars a les que ara ha de dur a terme el Principat: que l'èxit d'un canvi de model fiscal no només depèn de les lleis i els reglaments que s'aprovin, sinó d'un canvi de mentalitat, un canvi de cultura tributària: Allò que la Constitució va enunciar fa més de 18 anys i que ara s'està duent a terme: que tothom contribueixi a les càrregues públiques en funció de la seva capacitat. Amb impostos homogenis, clars, senzills, de tipus reduït i de base tributària àmplia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.