La recentment creada Unió Hotelera d'Andorra (UHA), fruit de la fusió de les dues antigues patronals del sector, confirma les dades avançades a l'anuari socioeconòmic de Banca Privada d'Andorra: durant l'any passat es va registrar un lleu increment de l'ocupació hotelera, però aquest increment no es tradueix en un augment dels beneficis dels establiments. Des de la UHA s'apunten les causes d'aquesta aparent contradicció: l'augment de l'ocupació es deu a ofertes puntuals que rebaixen el preu i amb ell els volums de facturació. És a dir, que la crisi també continua al sector turístic i el 2010, en el millor dels casos, la situació es va mantenir.

Les dades de què disposa la UHA també evidencien un augment del nombre d'establiments de gama alta, els de quatre o cinc estrelles, i una reducció dels hotels més econòmics, els d'una o dues estrelles. Aquesta estadística parla en favor d'una millora de la qualitat del sector i d'una recerca d'excel·lència. Ara bé, també cal recordar les polèmiques suscitades en el passat –i encara no resoltes satisfactòriament– sobre els criteris de classificació hotelera. Mentre continuï planant l'ombra del dubte sobre la classifiació dels establiments hotelers serà molt difícil avaluar si un augment dels hotels de quatre i cinc estrelles és realment el resultat d'una aposta decidida per la qualitat del servei.

D'altra banda, la UHA també alerta de la sobredimensió de l'oferta del sector hoteler, fet que es veu empitjorat per una demanda molt afeblida per la profunda crisi econòmica. Aquesta constatació evidencia un problema quasi endèmic de l'economia andorrana: la pràcticament nul·la diversificació. Corregir aquest defecte comporta temps i canvis profunds, tant des del punt de vista legal –calen reformes estructurals que garanteixin una obertura real de l'economia–, com des del punt de vista de la mentalitat –cal lluitar contra l'excessiva aversió al risc i la tendència a buscar un benefici segur i immediat.

Ara bé, és positiu que des de l'UHA no s'imputin els mals resultats només a la crisi econòmica i que fins i tot en moments difícils es pensi en organitzar cursos de formació, tant per al personal de base com per als directius, per seguir avançant en pro de la qualitat.

Més escèptics hem de ser quant a la despesa en promoció. De la mateixa manera que més dies d'ocupació no es tradueix necessàriament en un major benefici, una major despesa en promoció no implica necessàriament una major afluència de turistes. No es tracta només de gastar més, sinó de gastar millor i de tenir una estratègia a llarg termini.

Per a més informació consulti l'edició en paper.