Més de 2.000 assalariats ha perdut el sector de la construcció des de l'inici de la crisi el 2008: la meitat dels llocs de treball destruïts a Andorra durant la recessió són d'aquest sector, que havia liderat la bonança del tombant de mil·lenni i ara està al capdavant del daltabaix. Però el malson no s'ha acabat encara, segons els representants del sector, l'Associació de Contractistes d'Obra, encara poden tancar algunes empreses més i d'altres reduir les seves plantilles durant els propers mesos.

ACODA vol fer arribar al futur Govern demòcrata les propostes de reactivació del sector que ja va fer arribar a l'actual gabinet socialdemòcrata i que han quedat, en part, al calaix pel final anticipat de la legislatura. Des de l'Associació s'assegura que les mesures que es reclamen són per estabilitzar el sector en les dimensions actuals i és d'esperar que realment sigui així, perquè si algú encara espera que tornin els temps de bonança desenfrenada va molt equivocat. És bona la perspectiva realista que els responsables d'ACODA sembla que volen donar a les seves propostes, tan en l'etapa de Carles Pascuet com a president, com ara, un cop Víctor Filloy ha agafat el relleu.

En diverses declaracions i entrevistes des que va guanyar les eleccions del 3-A, el líder demòcrata, Toni Martí, ha exposat la necessitat de treballat en una mena de pla de xoc per al sector de la construcció que, segons les previsions, passarà per un dels seus pitjors moments l'estiu vinent. Ara bé, si ens preguntem en què hauria de consistir aquest pla de xoc la resposta no és fàcil. La davallada de la construcció obeeix, principalment, a un reajustament més que previsible d'un sector clarament sobredimensionat. Es pot modificar la llei del sòl per fer-la més àgil i menys costosa per als promotors, es poden impulsar mesures com les que ja va posar damunt la taula l'Executiu socialdemòcrata: rehabilitació d'edificis, reformes per assegurar l'eficiència energètica de les construccions... però el problema de fons continua essent el mateix: el capital privat ja no està interessat en el sector immobiliari i el sector públic no pot mantenir l'ambiciós –molt probablement escabellat– programa d'infraestructures dut a terme durant els últims lustres.

Per tant, també caldrà pensar en reconvertir empreses i treballadors. Tal vegada sigui una feina més a llarg termini, però també és més segura, en tant que implica una diversificació de l'economia que sempre és positiva; i molt necessària en un model tan tancat i tan tendent al monocultiu com ho ha estat l'andorrà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.