Una nova campanya per a una altra iniciativa legislativa popular (ILP) s'albira a l'horitzó. Aquest cop no és la regulació del consum de tabac en els espais públics l'objecte de la iniciativa ciutadana –nascuda a les xarxes socials– sinó promoure una reforma del sistema electoral. La qüestió no és nova: hi ha ha partits, com és el cas dels Verds, que tradicionalment han defensat una reforma de la llei electoral per avançar cap a un sistema més proporcional i amb menys pes del territori. També alguns destacats polítics, com el futur cap de Govern, Toni Martí, s'hi han mostrat en alguna ocasió favorables a títol personal. Recentment, l'OSCE ha remarcat en un informe el desequilibri que representa que els menys de 800 vots de Canillo tinguin dos consellers parroquials igual que els més de 6.600 d'Andorra la Vella. Però no calia que l'OSCE ni cap altre organisme internacional vingués a descobrir el Mediterrani: fa temps que a Andorra se sap que aquest sistema electoral, fruit d'un d'aquells delicats consensos propis dels períodes constituents, continua primant massa el territori per davant de la població.

Ara bé, convé preguntar-se si aquest és el moment més adient per endegar una reforma d'aquest tipus. Evidentment, mai no és el moment i sempre hi haurà problemes més urgents per resoldre. Però s'esdevé que el Consell General resultant dels comicis del 3-A evidencia com de lluny queda per a la majoria de la població la tradicional concepció parroquialista de la política. Des de fa anys, cada cop s'ha votat més en clau nacional i el procés és ja del tot irreversible. La qüestió tal vegada no sigui tan urgent com sortir de la crisi econòmica o seguir avançant en el procés d'homologació del Principat, però el debat està més que superat a nivell de carrer; no és gaire diferent aquesta situació a la d'una eventual reducció del termini per adquirir la nacionalitat per naturalització de 20 a 15 anys.

Ara bé, tampoc no es pot enfocar el debat de la reforma electoral des de la decepció d'aquells que han perdut les eleccions o que s'han quedat sense representació parlamentària. La pitjor manera d'abordar una qüestió com aquesta –o de negar-se a abordar-la– és des d'un posicionament partidista.

Si més no, que s'estigui gestant una nova ILP evidencia que el descrèdit que pugui patir la política no ve donat per una actitud passiva de la ciutadania. Els ciutadans andorrans es van mobilitzar per enviar al Consell una primera ILP la passada legislatura i ara en podria arribar una altra. Mala senyal seria que acabessin en un calaix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.