Que la crisi econòmica és un factor que passa factura en unes eleccions és una afirmació evident. A Andorra i en tots els països que han celebrat uns comicis generals. L'economia és la gran preocupació dels ciutadans, empresaris i treballadors, i la taxa d'atur un element desestabilitzador que marca el grau d'incidència de la crisi en el sector productiu.

Aquest serà el gran repte del futur gabinet dels demòcrates, tot i els condicionats que provenen de l'exterior i que cap partit polític andorrà pot preveure ni combatre; com a molt mitigar. Si és cert que cap dels grans experts en economia van ser capaços de predir la dimensió de la crisi econòmica que ens queia a sobre, tampoc hi ha excessiva unanimitat de quan es començarà a veure la llum del final del túnel ni les receptes que cal aplicar. De moment només es veuen ajustaments i retallades, i una clara fractura de la unió Europea entre els furgons de cua i les locomotores al capdavant.

A nivell més local, i per tant més proper i que interessa més al ciutadà del país, la crisi també està fustigant l'economia andorrana i les capes socials. Si fa un any es van anunciar alguns brots verds, aquests no han acabat de florir i el millor dels escenaris és que aquest any no sigui pitjor que el 2010 o, amb una mica més d'optimisme, que es comencin a albirar signes de recuperació.

Ahir, en la presentació a la seu de BPA dels indicadors socioeconòmics del 2010, es van exposar les dades més negatives, com la caiguda en el nombre d'assalariats (2,9%) amb la pèrdua de 1.153 llocs de treball; la disminució dels visitants (6,2%), o les matriculacions que vehicles que, tot i experimentar una lleugera recuperació, se situen a nivells similars de fa 25 anys. Dins d'aquest escenari poc encoratjador, l'economista Jordi Alcobé, (presumiblement nou ministre dins del gabinet Martí), va pronosticar que malgrat alguns factors negatius en els primers mesos de l'any, aquest exercici pot ser el de la recuperació, i va recomanar l'obertura econòmica enfront de l'estancament, situant Andorra per sota de països com la Xina o Rússia pel que fa a l'opacitat de l'economia de cara a acceptar inversions estrangeres. També va receptar una major facilitat per a l'obertura de comerços i d'altre negocis, tant a nivell legal com administratiu.

En definitiva, es tracta d'eliminar al màxim les traves per facilitar la captació d'inversions, però sense oblidar a aquells que estan generant riquesa des de fa anys. Segurament no es tracta de reinventar, però està clar que la crisi obliga a una reformulació del model econòmic, una transformació que ja està en marxa i de la qual dependrà el futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.