El resultat a les urnes el passat 3 d'abril està clar i ningú el discuteix. La victòria de DA ha estat aclaparadora i el PS ha patit una caiguda vertiginosa en el nombre d'escons que no es correspon comparativament amb el descens dels vots. És el sistema electoral que es va decidir per a l'era constitucional i que molt pocs discuteixen. Únicament els Verds han fet bandera de la reforma del model, que consideren injust pel pes que tenen les parròquies i per l'enorme diferència que hi ha en el valor del vot en una parròquia petita i una gran. O el que és el mateix, els ciutadans de Canillo o Ordino disposen del mateix pes dins del Consell General que Andorra o Escaldes-Engordany, molt més denses poblacionalment.

Així és va consagrar el model que fins ara ha funcionat, fins i tot amb majories absolutes que en l'inici la majoria de polítics descartava per la fragmentació de la cambra i l'elevat presència de candidatures parroquials, però l'evolució política ha anat compactant i consolidant les propostes de caire nacional i també l'elector, com molt bé s'ha vist en aquests darrers comicis, vota cada cop més en clau nacional i la influència del líder i del seu equip és fonamental en els resultats. A la pràctica, el Consell General és com si estigués estructurat en dues cambres, una nacional i una altra parroquial, amb el nexe ideològic com a punt de connexió entre els consellers elegits per cadascuna de la circumscripció.

Com s'ha afirmat la reforma de la llei electoral no és una prioritat dels dos partits amb representació parlamentària, però el debat seria ara molt diferent si els resultats haguessin estat molt ajustats i un conseller pogués ser la clau de la governabilitat. Sobre la taula de la Batllia s'hi troba, en tràmit d'urgència, la demanda presentada conjuntament per ApC i els Verds per l'assignació del 28è conseller general als socialdemòcrates, mitjançant el mètode de restes. Les dues formacions mantenen que hi ha un buit legal i qüestionen la decisió d'atorgar el sisè conseller al PS. ApC es va quedar a només 68 vots per aconseguir les 1.108 paperetes necessàries per tenir un conseller. La legislació estableix que quan un partit es queda al marge de la representació parlamentaria queda fora de l'adjudicació de les restes. Aquest punt sembla prou clar, però el fet que s'haguessin de repartir tres consellers entre dos partits (situació que no s'havia donat mai) dóna peu a les interpretacions sobre la justícia en l'adjudicació del tercer conseller, ja que ApC disposava de més vots. La Batllia ho haurà de resoldre, i bé faran els parlamentaris en fer la revisió del reglament regulatori i actualitzar-lo si és necessari per evitar situacions futures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.