El periodista té com a principal obligació la recerca de notícies que poder contar. Però encara més important és saber valorar molt bé el que s'explica al lector per tal de que estigui informat per conèixer i entendre el que passa i la transcendència que poden tenir les coses que passen. Les informacions que un dia tenen validesa poden ser diferents al següent per un cúmul de circumstàncies personals o col·lectives. Nosaltres vam comentar el tancament del gratuït Més Andorra davant de les manifestacions recollides de fonts internes. La notícia ens va afectar. No com alguns pensen en el sentit egoista de la desaparició, sinó tot el contrari: per la pèrdua d'un mitjà de comunicació que, com nosaltres i els altres, ha estat testimoni de la vida col·lectiva i que ha seguit l'ofici de narrar les coses a través de la seva personal orientació i opinió. Això és pluralisme i és el que hem defensat en tot moment, abans, ara i demà. Que quedi molt clar i que no es busqui cap altra interpretació.

Per aquest motiu i en la nostra editorial vam voler expressar la mala notícia que suposava per al país aquesta pèrdua i la necessitat de què, també en el sector de la comunicació, s'atengui a les empreses amb la mateixa intensitat que es produeix en altres activitats. Això sí, que es tingui present el valor afegit de la nostra feina –la de tots els mitjans–en la lluita diària de construir el país i millorar les seves llibertats. Per un costat les institucions ens demanen de forma permanent la nostra atenció –el Principat té una saturació de gabinets de comunicació– i per un altre es nega el pa i la sal que altres sí que perceben.

En un dia les circumstàncies han canviat i nosaltres ens alegrem que sigui així. Especialment perquè qui ha fet possible que el Més hagi deixat de sortir només una jornada ha tingut molt present –mentre altres quedaven al marge– que si bé la lògica del benefici és com ha de funcionar una empresa periodística, aquesta té uns beneficis intangibles que superant la pròpia lògica econòmica van més enllà de la visió econòmica per passar a la mirada àmplia de fer país, també des de les trinxeres de la informació.

Com a periodistes construïm un parapet propi, fins que la professió en bloc –si realment tenim capacitat i generositat– construeixi un altre col·lectivament. Som solidaris amb els periodistes i les seves empreses, com a col·lectiu que formem tots en aquest camp de l'activitat periodística. El que avui és un fet, demà és un altre amb circumstàncies diferents i fins i tot amb altres protagonistes. El que importa de veritat és que les coses acabin bé i en aquest cas no podem per menys que felicitar i felicitar-nos que el Més Andorra –que en el seu moment vam ser els únics que vam saludar la seva aparició, cal tenir memòria– segueixi endavant i desitjant-li llarga vida, malgrat que malpensats puguin creure tot el contrari i facin una critica gratuïta i subjectiva del que no ha estat mai la nostra forma d'actuar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.