Agradi o no, la reforma fiscal era necessària i no hi ha marxa enrere. Andorra ha de tenir un sistema homologat, que no vol dir idèntic, i ha de fugir de comparacions pernicioses amb Gibraltar i altres places financeres que no tenen ni han tingut mai res a veure amb el model andorrà. Un tema a part és que la reforma fiscal i tributària ha arribat en un moment delicat, quan més costa digerir per part del sector empresarial que fa malabarismes per assegurar-ne la supervivència.

A les noves figures impositives i a la segura implantació de l'IVA o TAV (el nom és el de menys), ahir es va parlar molt precisament sobre la revolució que suposa el nou model fiscal, i els dubte que genera l'impost de la renda dels no residents.

En ambdós casos es constata que planen molts interrogants en la ciutadania en general i els empresaris en particular. En els primers dels casos, l'economista Gerard Martínez va qualificar «d'autèntica revolució fiscal per a Andorra» el nou model, observant però que es tracta «culturalment d'un xoc» que implicarà una major justícia tributària seguint el mandat de la Constitució. L'apunt de l'economista és important, ja que el nou model necessita precisament trencar amb la cultura dominant de què els impostos són per naturalesa un factor negatiu per a l'economia. Tothom s'haurà d'adaptar a una major redistribució de la riquesa sense que es perdi aquest esperit innat de l'Andorra emprenedora capaç de projectar un diferencial fiscal que fins ara ha estat signe de prosperitat. També, en aquest cas, els governs han de ser capaços de fer una gestió acurada i pràctica que trenqui amb estereotips sobre els perjudicis que impliquen tota mena de fiscalitat, sigui del grau que sigui.

L'altra punt que va centrar l'atenció en la jornada d'ahir és l'impost de la renda sobre els no residents, que també es pot visualitzar com una petita revolució per a Andorra, i que és un pas avançat a la signatura de convenis que eliminin definitivament la doble imposició que tant castiguen les empreses del país. El nou escenari que s'obre impedirà que empreses estrangeres prestin serveis a Andorra obtenint uns guanys sense cap mena de benefici per al país, una situació que de forma directa perjudica als prestadors de serveis nacionals.

A banda dels aspectes tècnics i d'aplicació, s'ha pogut constatar una falta total d'informació i una preocupació lògica sobre els recursos públics per garantir-ne el compliment davants uns canvis que ja són vigents i que afecta tothom independentment del grau de coneixement. Per això és fa necessari doblar els esforços per garantir l'èxit dels canals de comunicació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.