Els resultats electorals del 3 d'abril imposen una profunda reflexió als socialdemòcrates. S'ha dit molt aquests dies, però s'ha vist poc i el poc que s'ha vist no sembla suficient. És cert que en termes de vot absolut la davallada no és tan gran com en termes de representació parlamentària: El PS ha perdut un 10% de percentatge de vot i, en canvi, ha vist reduïda a més del 50% la seva representació al Consell General. No s'ha de caure en el tremendisme desaforat i donar per morta i enterrada una formació que, per ara, és l'únic partit estructurat del Principat. No seria bo per als socialdemòcrates ni tampoc a per a Andorra, que ha de comptar amb algú disposat a construir l'alternança.

Però les raons del daltabaix socialdemòcrata escoltades fins ara per boca dels dirigents del PS no són suficients: atribuir exclusivament la davallada a la crisi econòmica i a la gran unió que suposa DA seria no voler veure la realitat. La crisi econòmica hi és ara, però ja hi era el 2009, i castiga els partits de govern, però no a tots els partits de govern per igual. Quant a la gran unió que representa DA, sens dubte és una de les causes del resultat del PS, però també la gestió que el PS ha fet de la seva victòria d'ara fa dos anys és una de les causes de l'aparició de DA.

Els socialdemòcrates cometran un gran error si pretenen presentar-se davant la ciutadania d'aquí a quatre anys esgrimint que només van estar dos anys al Govern perquè hi havia una greu crisi econòmica, perquè no van saber explicar les seves accions i perquè els demòcrates es van unir per foragitar-los de l'edifici administratiu. Serà un error perquè dos d'aquestes causes apunten en part a la ciutadania com a culpable: els ciutadans que no han entès el missatge i han votat una força política dissenyada per fer fora el PS del Govern. Aquesta és l'explicació subliminal que es desprèn de les justificacions socialdemòcrates. La contundent derrota del PS requereix canvis molt més profunds que aquests.

És cert que seria poc convenient iniciar ara una lluita fratricida al si del partit, però no hi ha res pitjor que tancar en fals les crisis i les ferides. El PS té la sort que compta amb els mecanismes per vehicular la reflexió i els canvis i el congrés que se celebrarà al juny sembla l'escenari adequat. Els socialdemòcrates, a diferència del que passava amb els liberals, sempre han practicat allò de rentar la roba bruta a casa. Però potser els convé rentar-la de tant en tant al carrer, per allò de comunicar més el que fan i el que no fan. Seria sa que el debat i que les reflexions del PS no només es fessin de portes endins. Seria més arriscat, però el resultat tindria un plus de legitimitat davant la ciutadania.

Per a més informació consulti l'edició en paper.