La democràcia és una disciplina que s'ha de practicar cada dia, si no, es perd la forma. Que Andorra la Vella acollís ahir la clausura de la XI Conferència de Democràcia Participativa que aquests dies s'ha estat celebrant a Lleida és una bona oportunitat per avaluar el grau de participació democràtica del nostre país. Andorra reuneix les característiques idònies –per dimensió i proximitat– per ser un referent en matèria de democràcia participativa, però paradoxalment no és així i la qüestió al Principat no està pas més avançada que en d'altres indrets.

La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va ser ahir l'encarregada de clausurar la Conferència i ho va fer exposant les accions que s'han dut a terme durant el seu consolat –tres anys llargs– en matèria de democràcia participativa. Les accions empreses pel Comú de la capital evidencien que el camí ha començat, però també que és molt llarg i que queda molt per recórrer. Ferrer va posar dos exemples de participació democràtica directa que s'han dut a terme a la capital: el canvi de nom del barri antic pel de centre històric, escollit pels veïns i comerciants de la zona, i la configuració d'un nou parc a Santa Coloma. Són dos exemples que demostren que es va en la bona direcció, però no deixen de ser poc més que simbòlics. La cònsol no va tancar la porta a l'elaboració, en el futur, de pressupostos comunals participatius; sense perdre de vista la vessant realista de la qüestió: que una bona part de les despeses no poden estar subjectes als canvis que pugui introduir la ciutadania perquè són poc menys que despeses degudes. Però bé, fixar-se com a horitzó la priorització de les inversions ja és tot un repte. Tal vegada si mesures d'aquest tipus s'haguessin implementat fa dècades no s'haurien dut a terme algunes de les inversions faraòniques que han acabat convertides en un llast per a les finances dels comuns.

La democràcia participativa, però, no només és una qüestió que s'hagi d'abordar des de les administracions, sinó que també requereix la implicació dels administrats. I aquí és on més sorprèn la passivitat de la ciutadania en una societat com l'andorrana, que per la seva naturalesa permet un contacte molt directe amb aquells que ostenten la responsabilitat de regir els destins de la comunitat. La conferència d'ahir va servir per posar damunt la taula dos obstacles que limiten la participació ciutadana i la cohesió social: l'extrema rigidesa dels drets polítics –l'excessiu termini per adquirir la nacionalitat i la no participació dels residents a les eleccions comunals– i les formes de vida –principalment les dificultats de conciliació de vida privada i laboral. Tot plegat no és només una qüestió de participació ciutadana, sinó també d'identitat nacional. I en aquest àmbit, adoptar una postura defensiva és símptoma de decadència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.