Demòcrates per Andorra (DA) va fer públics ahir els noms dels principals càrrecs del nou Consell General. Com a mínim des del punt de vista simbòlic –poca cosa més es pot avaluar per ara– els noms escollits semblen adients: Vicenç Mateu com a síndic, Mònica Bonell com a subsíndica, Ladislau Baró com a president del Grup Parlamentari amb Daniel Armengol com a president suplent. Ambdós tàndems evidencien a la perfecció el que DA vol aportar a la política i simbolitzen –que no és suficient, però no és poc– la necessitat de consens tan proclamada. Mateu prové dels sectors més progressistes –d'esquerres, podríem dir– que van eclosionar després de l'aprovació de la Constitució; i Bonell és de l'ala moderada del Partit Liberal. Tots dos van coincidir al Partit Reformista. El tàndem Baró – Armengol presenta característiques similars: el primer és l'hereu de l'esperit centrista i reformador que en el seu dia va encarnar Òscar Ribas; el segon, que s'ha guanyat a pols la seva presència a la Cambra amb una contundent victòria a la Massana, representa la renovació generacional dins la gran família del centredreta.

A poc a poc també es van fent públics els noms del gabinet: l'exsocialdemòcrata –exmilitant del PS, per ser més precisos– Jordi Cinca assumirà la cartera de Finances. Sonen també els noms de Gilbert Saboya o Pere Altimir com a possibles pesos pesants del gabinet i per a Exteriors es busca algú d'una solvència tècnica inqüestionable... Des del punt de vista simbòlic i de l'estètica el gabinet i els principals càrrecs institucionals de DA suposen un gir copernicà en la política andorrana: Toni Martí, antic constructor de majories absolutes de la dreta s'envolta d'un equip que prové majoritàriament del centre i dels centreesquerra. El perfil que va marcar DA en presentar la seva llista nacional es manté, si més no per ara.

Ara bé, els creadors d'opinió pública han de ser especialment exigents amb aquells als quals la fortuna somriu. Els símbols són importants –i, per ara, poc més es pot demanar– però no només de símbols viuen les persones. El consens transversal que encarnen Mateu i Bonell s'haurà de demostrar en el dia a dia en un Consell en què la temptació de passar el rodet de 20 o 22 consellers serà molt forta; la renovació generacional que simbolitza Armengol i el sentit d'Estat que se li suposa a Baró també s'hauran de demostrar cada dia. I el Govern, si finalment és tan transversal com s'apunta, també haurà de demostrar que és capaç de dur a terme una nova manera de fer política; en les formes, sí, però sobretot en els continguts. I amb una majoria de 20 o 22 consellers hi ha poc marge per a les excuses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.