Un dels principals problemes que pateix el sistema judicial és el gran volum de casos a tractar amb un personal limitat. A final de l'any passat, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Lluís Montanya,va aprofitar l'obertura del curs judicial per queixar-se públicament de la falta de recursos, sobretot humans.

L'augment progressiu de causes no és assumible, i s'ha apuntat molt a la figura de l'huissier francès com una fórmula per desencallar l'actual situació que quasi arriba al col·lapse. Durant l'exercici del 2009 els expedients es van alçar fins a la suma de 54.000.

La lentitud és un mal endèmic de la justícia, a Andorra i en mols països. En les darreres legislatures han desfilat diversos ministres i tots han tingut en l'agenda la reforma de la justícia com una de les prioritats, però no s'ha fet un canvi de tanta envergadura, en alguns casos per falta de temps i en altres per falta de voluntat. Des de l'època d'Antoni Riberaygua s'arrossega el debat, i el novembre passat Jaume Bartumeu va apuntar al 2012 com l'any que la figura de l'uixer podria ser realitat.

Amb molta urgència hauria d'actuar el futur i nou ministre de justícia, però està clar que hi ha una veu unànime que clama per aquesta reforma, que beneficia especialment a aquells que han de respondre davant la justícia, i penalitza als ciutadans i institucions que han guanyat un plet.

La situació és preocupant. Tant que els comuns han alçat el to de queixa davant el nombre elevat de sancions i taxes que s'han quedat als calaixos de la Batllia i que, després de tres anys, han prescrit. La suma s'eleva a més de 870.000 euros per a tres comuns, mentre que la resta està xifrant aquests impagaments. És ara, en moments de crisi i de la caiguda dels ingressos quan aquest degoteig d'impagaments agafen dimensió per a les arques de les administracions locals, que assenyalen a la falta de personal o bé a la manca de voluntat que aquests expedients hagin prescrit a la Batllia.

Si els comuns aconsegueixen que el Tribunal Superior els doni la raó, serà el Govern qui acabarà pagant aquest col·lapse judicial, que fa temps que hauria de ser un problema resol. Cal adoptar una reforma que reguli de forma clara l'accés a la magistratura i que doti la Batllia dels recursos humans i materials suficients per fer front a l'augment del volum de la feina.

Es parla molt d'Europa, de fiscalitat, d'administracions i d'economia, però el Govern de Martí no ha de deixar per al final la reforma del sistema judicial, perquè aquest retard seria la garantia de què tot quedarà igual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.