Després de la desfeta electoral el PS necessita iniciar una profunda reflexió. El primer secretari, Ferran Goya, afirma que la majoria social del país no dóna mai per tenir un 50% dels vots, però una formació com la socialdemòcrata, amb ja deu anys d'història i amb gent molt preparada, ha de tenir forces per recuperar-se del cop electoral, i per fer-ho primer haurà d'assumir els propis errors i no culpar únicament a la crisi econòmica, que sí ha sigut un factor determinant perquè molts ciutadans hagin girat l'esquena a les propostes del PS. I des del PS es van anunciar ahir moviments. El comitè executiu posarà els càrrecs a disposició del partit i la línia més encertada és seguir un camí de renovació, sense exclusions, però amb la participació de persones que es vegin encoratjades per afrontar les properes comunals i posicionar el partit en una nova situació de privilegi per a ser l'alternativa de DA, que té un matalàs de vot tant ampli que pot aspirar sense problemes a seguir governant més enllà de la propera legislatura.

En tot cas, haurà de ser el congrés socialdemòcrata el que prengui les decisions. El passat diumenge van confluir dos elements que permeten entendre aquest vot massiu cap als demòcrates. El primer és un vot de càstig (excessiu per als dos anys de Govern i influenciat pels efectes de la crisi sobre la població), i el segon és què Martí ha sabut amb habilitat vendre un programa d'il·lusió, més enllà de grans propostes programàtiques, en un país marcat per un pessimisme col·lectiu on es nota a faltar una major participació i dinamisme de la societat civil. Només així es pot explicar el vot parroquial, clarament influenciat pel lideratge de l'excònsol d'Escaldes-Engordany.

Bartumeu continua predisposat a la proposta de pacte d'Estat sobre les relacions amb Europa, la viabilitat de la CASS, la delimitació de competències entre comuns i el Govern i l'eterna reforma de l'Administració.

Martí té ara una força suficient per encarar aquestes reformes sense pensar en el desgast electoral o les repercussions secundàries que poden implicar, però tot i que no necessiti buscar forçosament el consens, s'equivocaria si no compta amb el PS per encara aquests canvis d'estat que necessiten el màxim suport de l'arc parlamentari.

La ciutadania confia també, tant de l'oposició com de la majoria, que el treball sigui una constant des del primer dia. No hi haurà bloqueig i sí una gran llibertat i un nou clima al Consell General, i Martí té el gran repte de donar resposta als ciutadans amb fets, i aquesta és precisament la feina més difícil, molt més que la victòria a les urnes del passat diumenge.

Per a més informació consulti l'edició en paper.