Possiblement, a la vista del resultats electorals, no tots han pogut caure en l'apreciació que aquestes eleccions no és que marquin –que ho fan– una fita a nivell de país, sinó que, objectivament ho podem estendre dins de l'àmbit europeu. En uns moments en què els líders polítics –sigui quin sigui el seu color ideològic– estan passant per una crisi de confiança extrema, a casa nostra és tot el contrari. Comparativament parlant Toni Martí ha aconseguit ser el líder més votat de tot Europa i a uns nivells que només es donen, per circumstàncies molt diferents, en països totalitaris.

Els ciutadans han votat el canvi i s'oposen al bloqueig de la vida política. La resposta és total i ha estat participada per tots els colors i tendències amb el triomf més ampli de l'era constitucional. Això vol dir que aquest xec no és en blanc, sinó tot el contrari. Tal com queda constituït el poder legislatiu, el poder executiu tindrà les mans obertes per emprendre totes les iniciatives que calgui. Aquest vot de confiança es basa fonamentalment en la promesa de diàleg i pactes d'Estat a nivell total.

La responsabilitat del nou cap de Govern és, precisament per això, molt forta. Participar en política és molt arriscat. Sobretot quan els ciutadans pateixen conseqüències negatives que no sempre són degudes al poder, sinó a les pròpies circumstàncies del moment delicat que estem vivint. El més important ara mateix és perseguir la veritat i no defendre l'engany. La voluntat de diàleg requereix també la política de transparència. Explicar les coses tal com són, establir la política a seguir, comunicar i obrar en conseqüència.

Els problemes són de tot ordre i no es pot esperar ni un minut per començar a treballar. És necessària com a primera instància una línia política clara i decidida més enllà de les bones voluntats. El valor per tirar endavant no se suposa, sinó que es dóna per fet. Ara falta iniciar el camí. Un líder ha de conèixer la por, perquè l'escenari polític és sempre perillós. Però si es desarmen els obstacles és més fàcil caminar.

Com deia el poeta, tot és camí, tot és drecera, si ens donem la mà. I la mà està oberta en tots els sentits. Ara és qüestió d'administrar justament el poder atorgat i imposar aquest enfront qui vulgui ficar portes al camp.

Aquesta eleccions han estat el triomf de la confiança en una proposta que s'ha de complir. No siguem impacients. Sapiguem fer les coses marcant els temps per a cada necessitat. Però sempre amb un pas per endavant i no enrere.

Per a més informació consulti l'edició en paper.